dissabte, 28 d’abril del 2012

Novetats sobre funció pública a les lleis de pressupostos del 2012 (1)

Fa més d’un any que estic escrivint en aquest blog quasi exclusivament sobre l’autonomia i la direcció dels centres educatius. Ja va sent hora, doncs, de dedicar algunes notes a la meva especialitat, que és la normativa sobre el professorat, i així avui aprofitaré la recent publicació de les dues lleis sobre pressupostos de la Generalitat per al 2012 (m’estic referint a la Llei 1/2012, del 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitat Catalunya per al 2012, publicada al DOGC núm. 6075, de 27.2.2012 i a la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, publicada al DOGC núm. 6094, de 23.3.2012) per comentar-vos algunes de les novetats sobre funció pública que s’hi han introduït i que són d’aplicació al personal docent.



1. Deducció proporcional de retribucions, sense caràcter sancionador (disposicions addicional vuitena i derogatòria quarta de la Llei 5/2012, del 20 de març)



“La diferència en còmput mensual entre la jornada reglamentària de treball i l’efectivament realitzada pels empleats públics, sempre que no resulti justificada, comporta la deducció proporcional de retribucions. (...) Aquesta deducció proporcional de retribucions no té caràcter sancionador i s’aplica sens perjudici de la sanció disciplinària que pugui correspondre” (DA 8.1 i 3).


La deducció proporcional de les retribucions corresponents a la part de la jornada no realitzada, de forma injustificada, suposa la introducció en la legislació general de la funció pública de la Generalitat d’una previsió regulada a l’article 30.1 de l’EBEP en el 2007, i que ja havia estat regulada en l’àmbit de la funció pública docent en el decret d’autonomia i el de direccions dels centres públics (2010):


EBEP, 30.1. “Sin perjuicio de la sanción disciplinaria que pueda corresponder, la parte de jornada no realizada dará lugar a la deducción proporcional de haberes, que no tendrá carácter sancionador”.


D_aut, 50.3. “Correspon al director o directora del centre, en el marc dels sistemes de control de la jornada i l’horari del personal, resoldre sobre les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades. A aquests efectes, sens perjudici de la sanció disciplinària que pugui correspondre, ha de comunicar periòdicament al director o directora dels serveis territorials o a l’òrgan competent del Consorci d’Educació de Barcelona la part de jornada no realitzada que determina la deducció proporcional d’havers corresponent. Aquesta deducció no té caràcter sancionador” (vegeu, pràcticament amb el mateix redactat, D_dir, 11.2).


Però la Llei de mesures fiscals afegeix una altra novetat, en derogar la consideració de la deducció proporcional de les retribucions com a sanció disciplinària. Així es deroguen la lletra h) de l‘apartat 1 i l’apartat 6 de l’article 119 del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, i l’article 9, apartat h, i l’article 13 del Reglament de règim disciplinari de la funció pública de l’Administració de la Generalitat, aprovat pel Decret 243/1995, del 27 de juny (disposició derogatòria quarta, apartats a i b, de la Llei 5/2012, del 20 de març).


Tots aquests preceptes, ara derogats, consideraven la “deducció proporcional de retribucions” com a un tipus de sanció disciplinària, principal o accessòria, per a les faltes de puntualitat i d’assistència. La seva derogació evitarà, a partir d’ara, la incongruència que d’un mateix fet, per exemple, la falta injustificada d’assistència d’un o dos dies de treball, es pogués derivar, per una part, la deducció proporcional de retribucions corresponents als dos dies no treballats, sense caràcter sancionador, i a més, l’obertura d’un expedient disciplinari per falta lleu, que podria finalitzar amb la imposició d’una sanció disciplinària de dos dies o més de deducció proporcional de retribucions.




2. Perllongament de la permanència en el servei actiu més enllà dels 65 anys (article 96.1 i DT transitòria novena de la Llei 5/2012, del 20 de març)


En aquest article 96.1 es modifica, per una banda, l’article 38 del Decret legislatiu 1/11997, del 31 d’octubre, sobre el perllongament de la permanència en el servei actiu més enllà de l’edat de jubilació forçosa per edat als 65 anys, endurint les condicions que permeten aquest perllongament, però per una altra part s’estableix una mesura temporal sorprenent: es determina un període transitori dels tres anys següents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, durant els quals “no s’autoritzen perllongaments al personal funcionari de l’Administració de la Generalitat i es resolen els perllongaments ja autoritzats en el termini màxim de sis mesos”, llevat que calgui per a causar dret a la pensió o per excepcions autoritzades pel Govern “per causes derivades de la planificació i racionalització dels recursos humans” (DT 9).


Per tant, en aplicació d’aquesta disposició transitòria novena s’interrompran en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor de la Llei (el 24 de març de 2012) les resolucions administratives de concessió del perllongament de la permanència en el servei actiu més enllà dels 65 anys. Ens trobem davant una mesura poc freqüent: la prohibició temporal de perllongaments de la permanència en el servei actiu més enllà dels 65 anys ve acompanyada per un mandat legal d’interrompre (“resoldre”) els perllongaments ja autoritzats en el termini màxim de sis mesos, molt més curt que la durada de la disposició transitòria de tres anys.


No s’ha aplicat en aquesta ocasió el criteri habitual de mantenir els actes administratius previs als canvis normatius introduïts per una llei, com s’ha fet en altres disposicions de la mateixa Llei 5/2012; per exemple, la disposició transitòria vuitena manté la vigència de les reduccions de jornada amb dret a percebre el 100% de les retribucions que han estat atorgades abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei i que es regeixen per la normativa vigent en el moment que es van autoritzar, sense que es vegin afectades per la profunda modificació de l’article 24 de la Llei 8/2006, del 5 de juliol (art. 97 de la Llei 5/2012, del 20 de març), que suprimeix el dret a percebre el 100% de les retribucions durant el primer any de la reducció de jornada, que comentaré un altre dia.