dilluns, 13 de desembre del 2010

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (15)

Consell de participació (de les llars d’infants)

L’òrgan de participació de la comunitat educativa en el govern de les llars d’infants o escoles bressol sostingudes amb fons públics, o consell de participació, passa a denominar-se consell escolar (D_aut, DA 10.2)
[Vegeu "consell escolar".]

Context

1. Àmbit. Escolar, socioeducatiu, sociocultural, de l’acció educativa, d’equitat, d’organització flexible dels ensenyaments.

2. Qualitat educativa i excel·lència. La qualitat de l’educació possibilita l’assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en un context d’equitat (LEC, 2.1.g i D_aut, 14.1).

3. Atenció a la diversitat. Correspon al Departament, en un context d’organització flexible dels ensenyaments d’educació bàsica, establir els criteris que han de regir l’atenció a la diversitat (LEC, 57.6).


4. Context sociocultural del centre.
—La funció del professorat i dels professionals d’atenció educativa s’ha d’adequar a les característiques i les necessitats educatives de cada edat, nivell i context sociocultural del grup i dels individus que l’integren (LEC, 79.1.c).
—Els objectius educatius dels ensenyaments s’han d’adequar a les necessitats de l’entorn i context sociocultural (D_aut, 40.1).
—Per a definir el projecte educatiu s’han de valorar les característiques socials i culturals del context escolar i les necessitats educatives dels alumnes (LEC, 91.3 i D_aut, 4.3).
—L’avaluació de resultats o de rendiments educatius d’un centre té en compte les dades relatives al context socioeducatiu (D_aut, 57.3).

5. Context de l’autonomia dels centres.
—La direcció s’exerceix en el context de l’autonomia dels centres (D_dir, 2.3).
—L’exercici de la direcció de centres es projecta en entorns i contextos diversos als d’altres òrgans unipersonals (D_dir, 35.2.a).
—S’ha de valorar la dificultat del context en què s’ha desenvolupat l’experiència directiva (D_dir, 36.2).
—[competències directives] Gestió i direcció d’equips humans en el context educatiu; gestió de recursos econòmics i de procediments de contractació en el context del centre educatiu (D_dir, 36.5.a. i c).

6. Context educatiu i avaluació.
—Pel que fa als resultats dels alumnes, i a contextos i processos educatius, l’avaluació afecta tots els centres i serveis del sistema educatiu (LEC, 183.2).
—Els indicadors de progrés del projecte educatiu han de referir-se a elements de context, recursos, processos i resultats (D_aut, 5.1.b i 57.2).
—D’acord amb les característiques del context en què es desenvolupa l’acció educativa, l’avaluació dels centres relaciona els resultats educatius amb els processos d’ensenyament i aprenentatge, els recursos i la seva gestió, els objectius del centre i els indicadors de progrés del projecte educatiu (D_aut, 55.1)

Continguts curriculars

[= "continguts educatius".]

1. Currículum.
—El currículum de l’ensenyament de les llengües comprèn els objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la regulació del marc horari (LEC, 9.2).
—El currículum comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. En els nivells bàsics, el currículum inclou també les competències bàsiques (LEC, 52.1).
—El Govern ha de determinar el currículum, pel que fa als objectius, als continguts i als criteris d’avaluació de cada àrea, matèria i mòdul (LEC, 53.1).

2. Finalitats del currículum.
—Que els alumnes assoleixin el domini dels continguts que es determinin (LEC, 52.2.a).
—Permetre una organització flexible, diversa i individualitzada de l’ordenació dels continguts curriculars, especialment als ensenyaments obligatoris, que faci possible una educació inclusiva (LEC, 52.2.j).

3. Autonomia pedagògica.
—Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia pedagògica a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació (LEC, 97.1).
—Les estratègies didàctiques pròpies dels centres especialitzats en educació especial poden incorporar organitzacions globalitzades dels continguts curriculars d’acord amb la resposta integral que han de donar a les necessitats educatives del seu alumnat (D_aut, DA 9.1).

4. Projecte lingüístic. El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres (LEC, 12.3 i D_aut, 5.1).

5. Continguts educatius del primer cicle d’educació infantil. El currículum del primer cicle de l’educació infantil s’ha de centrar en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, el control corporal, les primeres manifestacions de la comunicació i el llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta de l’entorn proper dels infants (LEC, 56.5). El Govern ha d’establir els continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil (LEC, 56.7).

6. Educació secundària obligatòria. L’etapa d’educació secundària obligatòria té els continguts organitzats per matèries, que es poden agrupar en àmbits de coneixement (LEC, 59.1).

7. Formació professional.
—Els continguts dels mòduls de les diverses ofertes professionalitzadores s’han d’articular de manera que permetin la progressió des dels programes de qualificació professional inicial fins als estudis superiors i la correspondència amb altres ensenyaments del sistema educatiu (LEC, 62.5).
—Per a les persones que han completat l’ensenyament obligatori, les ofertes formatives s’han de referir als continguts teòrics dels mòduls formatius dels certificats de professionalitat, a altres continguts que pot establir el departament competent en matèria de treball i als continguts dels ensenyaments de formació professional de grau mitjà (LEC, 63.3)
—El Departament ha d’impulsar la inclusió dels continguts curriculars pertinents en els plans d’estudis i ha de desenvolupar programes i accions específics d’inserció laboral (LEC, 63.5).

8. Serveis de suport als centres. Els serveis digitals i telemàtics han de posar a disposició dels centres aplicacions didàctiques i continguts educatius de qualitat (LEC, 89.2).

9. Mesures de prevenció de violència de gènere. Aquestes mesures s’han de referir tant als continguts i mètodes d’ensenyament com a les activitats escolars i de lleure, i també a la composició dels organismes escolars de caràcter representatiu (LEC, DA 7.2).

[Vegeu "currículum".]

Continguts funcionals mínims (dels llocs de treball)

1. Definició. Funcions i tasques assignades a cada lloc de treball.

2. Plantilles de professorat. El Departament ha de formular les plantilles de professorat, que són públiques, i ha de definir els continguts funcionals mínims de cada lloc de treball (LEC, 114.4). Cada curs escolar es publiquen al DOGC les plantilles de professorat, que han de definir els continguts funcionals mínims de cada lloc de treball (D_aut, 40.1).

3. Contingut funcional. El contingut o contingut funcional del lloc de treball s’altera mitjançant les relacions de llocs de treball (Decret legislatiu1/1997, 75.b.1). En la selecció del personal cal tenir en compte especialment l’adequació del sistema selectiu al contingut dels llocs de treball que s’hagin d’ocupar, de manera que s’analitzin els mèrits i l’experiència dels aspirants i la seva capacitat i idoneïtat per al desenvolupament de les funcions públiques (Decret legislatiu 1/1997, 43). S’ha de garantir la presència en els tribunals o òrgans tècnics de selecció de funcionaris amb coneixements especialitzats sobre el contingut dels llocs de treball que se seleccionen (Decret legislatiu 1/1997, 54.2).

Contractació

1. Àmbit. Contractació de béns i serveis; contractació de recursos materials; contractació laboral de personal; contractacions per al manteniment, els serveis i els subministraments; contractació d’operacions de tresoreria; contractació d’una pòlissa d’assegurances.

2. Autonomia de gestió.
—La gestió dels centres públics es responsabilitat de la direcció de cada centre i l’autonomia de gestió comprèn, amb les limitacions aplicables, l’adquisició i la contractació de béns i serveis (LEC, 99.1.b).
—Correspon a la direcció dels centres públics la funció de contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’Administració educativa i actuar com a òrgan de contractació (LEC, 142.7.g i D_dir, 9.f).
—Els centres gaudeixen d’autonomia per a la contractació de serveis i recursos materials en el marc del que preveu la legislació aplicable en aquesta matèria (D_aut, 51.1).
—De manera concordant amb els contractes de serveis subscrits amb les empreses corresponents, pertoca a la direcció del centre vetllar per tal que la prestació del servei s’adeqüi a les condicions del centre (D_aut, 50.7).
—El director fa les contractacions necessàries per al manteniment, els serveis i els subministraments d’acord amb el pressupost del centre (D_aut, 51.2).
—El directiu professional docent ha d’acreditar suficiència en la gestió de recursos econòmics i de procediments de contractació en el context del centre educatiu (D_dir, 36.5.c).

3. El pressupost del centre.
—Els centres públics de la Generalitat poden contractar operacions de tresoreria per a finançar el dèficit temporal transitori de recursos financers, per un import que no superi els ingressos meritats i pendents de cobrament (LEC, 197.4).
—Queden explícitament excloses de l’àmbit de gestió econòmica del centre les contractacions laborals de personal docent i no docent així com, en el seu cas, els serveis de manteniment, de vigilància i de conservació del centre que corresponguin a l’ajuntament (D_aut, 52.1).

4. Ús social dels centres. Les persones físiques o jurídiques autoritzades per a l’ús d’edificis, instal·lacions o serveis dels centres educatius públics han de contractar, en tots els casos, una pòlissa d’assegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil i la del personal al seu servei, derivada de l’ús i de l’activitat i pels danys i perjudicis que es puguin ocasionar durant la seva realització, per unes sumes assegurades mínimes de 150.000 euros per víctima individual i de 1.200.000 euros per sinistre, que el Govern pot actualitzar periòdicament (D_aut, 54.5).

5. Contractació laboral. El professorat específic dels ensenyaments artístics dels instituts escola artístics pot, si escau, ser contractat en règim de vinculació laboral, sense perjudici de les titulacions exigibles per raó dels ensenyaments a impartir. Mentre estigui assignat al centre, aquest professorat ha de ser membre de ple dret del claustre (D_aut, DA 18.2).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada