dilluns, 21 de desembre del 2009

L'avaluació del professorat

[article 131 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

Els "principis d'avaluació i de retiment de comptes", juntament amb "el de qualitat pedagògica, de direcció responsable i professionalitat docent", intervenen en la definició dels centres públics (art. 93.3 LEC). A més del reconeixement i valoració (social) de la funció docent (art. 106 LEC), la llei utilitza valoració i avaluació del professorat com dos conceptes sinònims (tant la LOE com la LEC recorren indistintament a les dues paraules en els mateixos contextos).

1.- El contingut de "l'avaluació del professorat" (LOE, 132.h, 142.3) és molt variat i apareix en molts preceptes de la LEC, referida a diferents aspectes de la labor docent:

a) Avaluació de l'acompliment del lloc de treball docent: "l'activitat docent" (LEC, 102.4, 129.2, LOE, DA 12.2 i 3), "la pràctica docent" (LEC, 122.3), "la funció docent" ("LEC, 120.2, LOE, 106.1), "l'exercici docent" (LEC, 186 1.c), "l'exercici de la funció docent" (LEC, 120.2), "el treball desenvolupat" (LEC, 129.2; LOE, 136.3), "la tasca professional feta" (LEC, 131.1), "l'exercici de les funcions del personal docent" (LEC, 142.5.j, 178.1.d), "el desenvolupament de la funció pública docent" (LEC, 131.2), "el compliment de les funcions dels docents" (LEC, 133.1).

b) Avaluació de la funció directiva: "l'exercici de càrrecs directius" (LEC, 121.2, 145.2, DA 15; LOE, 139.2; DA 12.4.c); "la funció directiva" (LOE, 146), "l'acció directiva" (LEC, 147.7, 178.1.d), "l'exercici de la funció directiva" (LEC, 120.2, 145.2; 178.1.b, 183.1; LOE, 151.b, 141), "l'exercici de la direcció" (LEC, 144.3; LOE, 134.1.d), "l'exercici del càrrec de director" (LOE, DA 12.4.c), "la gestió del personal directiu docent" (LEC, 116.2).

c) Avaluació de la competència docent: "la idoneïtat dels candidats" (LEC, 124.1), "la competència docent" (LEC, 112.5, 122.3), "la capacitat professional" (LEC, 121.2, 130.2, DA 15), "les competències professionals dels candidats" (LEC, 119.2, 143.2), "la capacitat de lideratge" (LEC, 143.2), "l'especialització dels aspirants" (LOE, 154.3).

d) Avaluació de la carrera professional: les avaluacions anteriors "s'han de tenir en compte en la valoració de la carrera docent" (LEC, 106.4, 122.3, 145.2; LOE, 106.4), "avaluació periòdica de la tasca professional feta" (LEC, 131.1), "avaluació del desenvolupament de la funció pública docent" (LEC, 131.2).

e) Avaluació interna i externa de la funció inspectora (LEC, 121.2, 181.2).

2.- La LEC no recull, explícitament, "l'avaluació voluntària del professorat" (LOE, 106.3) ni "l'avaluació voluntària de la funció docent" (LOE, DA 6.3), si bé no cal deduir d'aquest fet que l'avaluació que s'hi regula tingui el caràcter de forçosa, ja que tampoc se li atribueix aquesta condició. Només és forçosa l'avaluació del final del mandat del director, la del directiu professional docent i la del treball desenvolupat com a càrrec directiu que figura en els barems dels concursos de mèrits dels diferents procediments d'ingrés i accés a la funció pública o de concursos de trasllats.

3.- Quant a l'òrgan avaluador del professorat, a més d'alguna referència genèrica a "l'Administració educativa" (LEC, 147.7), la funció d'avaluar s'atribueix a la Inspecció d'Educació (LEC, 178.1.b, d, 183.1, 186.1.c, d; LOE, 141, 151.b) i a la direcció de cada centre públic "que està habilitada per a intervenir en l'avaluació de l'activitat docent i de gestió del personal del centre" i per a "participar en l'avaluació de l'exercici de les funcions del personal docent i de l'altre personal destinat al centre" (LEC, 102.4, 142.5.j), d'una manera més precisa que la LOE, que limita el paper del director a "col·laborar en l'avaluació del professorat" (LOE, 132.h, 142.3).

En dues ocasions (LEC, 142.5.j, 142.7.h) s'atribueix al director la facultat de "l'observació de la pràctica docent a l'aula" per "avaluar l'exercici de les funcions del personal docent" i "per garantir que compleix les seves funcions".

4.- Una de les conseqüències de l'avaluació de la gestió del director és "el retiment de comptes davant el consell escolar i l'Administració educativa" (LEC, 147.7). "Els centres educatius han de retre comptes a la comunitat escolar i a l'Administració de llur gestió, dels resultats obtinguts i de l'aplicació dels acords de coresponsabilitat" (LEC, 92.2).

5.- Els efectes de l'avaluació "s'han d'establir pel Departament, que ha de garantir els drets d'informació i d'audiència del personal afectat" (LEC, 102.4). Els resultats, en definitiva, de l'avaluació es converteixen en "un mèrit a tenir en compte de manera preferent en els concursos de trasllats i en la carrera docent" (LOE, 106.4), i l'avaluació positiva de l'exercici docent "s'ha de tenir en compte en la valoració de la carrera docent" (LEC, 145.2).

6.- De manera especial, la principal novetat de la regulació de l'avaluació del professorat és la seva relació directa amb la carrera docent, ja que "la promoció docent s'articula sobre la base d'una avaluació periòdica de la tasca professional feta" (LEC, 131.1), d'acord amb el procediment regulat pel Departament que ha de tenir en compte els principis establerts per l'article 184.1, "amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no-discriminació, i amb les garanties que estableix l'article 102.4" (LEC, 131.2).

La regulació de l'avaluació del professorat a la LEC és, en definitiva, un desplegament de la normativa bàsica de la LOE i de l'EBEP, tal com es pot deduir del següent quadre comparatiu entre les dues normes legals:

dilluns, 14 de desembre del 2009

Comunitat educativa i comunitat escolar

[article 19 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació]


A l'article 19 de la LEC s'introdueix una distinció entre "la comunitat educativa" i "la comunitat escolar".

- La comunitat educativa està "integrada per totes les persones i les institucions que intervenen en el procés educatiu" (article 19.1 LEC). A més dels alumnes, les famílies, el professorat, els professionals d'atenció educativa i el personal d'administració i serveis, també formen part l'Administració educativa els ens locals i els agents territorials i socials i les associacions que els representen, així com els col•legis professionals de l'àmbit educatiu, l'associacionisme educatiu, les entitats esportives escolars i els professionals, empreses i entitats de lleure i de serveis educatius, és a dir, pràcticament s'identifica la comunitat educativa amb la societat educadora.

- La comunitat educativa del centre o "comunitat escolar" està "integrada pels alumnes, mares, pares o tutors, personal docent, altres professionals d'atenció educativa que intervenen en el procés d'ensenyament en el centre, personal d'administració i serveis del centre, i la representació municipal i, en els centres privats, els representants de llur titularitat".

Però al llarg de la Llei no és fàcil trobar accepcions de la comunitat educativa en el sentit ampli de la primera accepció de l'article 19. Pràcticament s'utilitzen els dos conceptes com a sinònims, ja que tant "la comunitat educativa" com "la comunitat escolar" es refereixen quasi sempre a una mateixa realitat, a la comunitat educativa del centre, en el sentit més restrictiu de l'article 19.

Per tant, la LEC utilitza indistintament "comunitat educativa" i "comunitat escolar" per a referir-se als principals actors que intervenen en la vida escolar: l'alumnat, el professorat, les famílies, el personal d'administració i serveis i la representació municipal. En canvi, l'articulat de la LOE només recull "comunitat educativa" (la "comunitat escolar" apareix dues vegades però només al preàmbul de la llei orgànica), i sempre amb el sentit restringit de "comunitat educativa del centre", que és el subjecte principal del dret constitucional de "participació en la programació general de l'ensenyament" i "d'intervenció en el control i en la gestió de tots els centres sostinguts amb fons públics" (article 27.5 i 7 CE).

A) En molts preceptes, la LEC recull el mateix contingut essencial d'aquest dret de participació, que ha estat regulat amb caràcter bàsic i orgànic per la LOE, i que podem agrupar en aquests deu àmbits:

1) La participació de la comunitat educativa en "l'organització, el govern, el funcionament i l'avaluació dels centres docents" [LOE, art. 1.j, 119.1; LEC, art. 2.3, 139.4, 148.1 i 153.3].

2) La participació de la comunitat educativa en el govern dels centres se realitza a través del consell escolar de centre [LOE, art. 119.2; LEC, art. 19.3, 148.1, 152.1 i 142.6].

3) Els projectes educatius han de ser públics per tal de facilitar que el conjunt de la comunitat educativa els conegui [LOE, art. 121.3; LEC, art. 91.6].

4) El director dels centres públics ha de fer arribar a l'Administració educativa els plantejaments, les aspiracions i les necessitats de la comunitat educativa [LOE, art. 132.a; LEC, art. 142.4.d].

5) La comunitat educativa ha de participar en el procés de selecció del director del centre públic; s'han de seleccionar els candidats més idonis i que obtinguin el suport més alt de la comunitat educativa [LOE art. 133.1 i 2; LEC, art. 142.2 i 150.3].

6) La comunitat educativa ha de conèixer els resultats de les avaluacions de diagnòstic, i els plans d'actuació que en derivin [LOE, art. 21, 29 i 144.3; LEC, art. 184.2].

7) La comunitat educativa participa en els plans per a la valoració de la funció docent [LOE, art. 106.2; LEC, art. 194.1].

8) La Inspecció educativa assessora, orienta i informa els diferents sectors de la comunitat educativa en l'exercici dels seus drets i en el compliment de les seves obligacions [LOE, art. 151.f); LEC, art. 178.1.f)].

9) El titular del centre privat ha de posar en coneixement el caràcter propi del centre als diferents sectors de la comunitat educativa, així com qualsevol modificació [LOE, art. 115.2 i 3; LEC, art. 91.1].

10) Les biblioteques escolars són un espai obert a la comunitat educativa dels centres respectius [LOE, art. 113.4; LEC, art. 88.1].


B) En altres preceptes, la LEC introdueix innovacions i concrecions en el desplegament del dret de participació de la comunitat educativa:

1) S'ha de "garantir la participació de la comunitat educativa en la programació general de l'ensenyament" [LEC, art. 157.1]: és una de les poques accepcions de "comunitat educativa" en el sentit ampli de l'article 19.1, ja que la identifica amb l'expressió "amb la participació col·lectiva de tots els sectors afectats" de l'article 27.5 de la Constitució, reproduït literalment a l'article 27 de la LODE, però no recollit a la LOE.

2) El Departament ha de garantir per reglament l'atenció als docents, els alumnes, les famílies i els ciutadans en general que formulin consultes, queixes o denúncies sobre qualsevol assumpte relacionat amb l'àmbit educatiu. El Departament ha de tramitar aquestes consultes, queixes o denúncies i n'ha de fer el seguiment [LEC, art. 157.2].

3) A més de la direcció i del professorat, la resta de membres de la comunitat educativa del centre ha de participar en el control i aplicació de les normes de convivència [LEC, art. 22.4]. Tots els membres de la comunitat escolar tenen dret a una bona convivència i el deure de facilitar-la [LEC, art. 30.2 i 71].

4) Els centres han de vetllar perquè els membres de la comunitat escolar coneguin la Convenció sobre els drets dels infants [LEC, art. 30.3].

5) La comunitat escolar i, particularment, els professionals de l'educació i les famílies participen en la formulació de la carta de compromís educatiu [LEC, art. 20.1]. La carta de compromís educatiu, que és el referent per al foment de la convivència, vincula individualment i col•lectivament els membres de la comunitat educativa del centre [LEC, art. 31.1].

6) La comunitat educativa ha de participar en el procés d'accés als centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya [LEC, art. 46.1].

7) Els centres educatius han de retre comptes a la comunitat escolar i a l'Administració de llur gestió, dels resultats obtinguts i de l'aplicació dels acords de coresponsabilitat [LEC, art. 92.2].

8) El director o directora té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió [LEC, art. 142.3].

9) Als serveis territorials els correspon la interlocució i atenció a la comunitat educativa [LEC, art. 157.3.f].

10) Els inspectors d'educació poden exercir funcions d'arbitratge en els conflictes que es generin entre membres de la comunitat educativa [LEC, art. 178.2]. Els inspectors d'educació tenen l'atribució de requerir i rebre informació dels diferents sectors de la comunitat educativa [LEC, art. 179.1.d].


En tots aquests preceptes de la LEC són intercanviables "comunitat educativa" i "comunitat escolar", amb l'excepció de la primera citació referida a la programació general de l'ensenyament (article 157.1), en què sembla més apropiada una interpretació àmplia del concepte, ja que seria molt difícil justificar una participació directa de la comunitat escolar en la programació general de l'ensenyament.

La LODE, als articles 27-35, reserva aquesta participació en la programació general de l'ensenyament als òrgans de participació d'àmbit superior a la comunitat escolar d'un centre, al Consell Escolar de l'Estat i als Consells Escolars de les Comunitats Autònomes.

La novetat, doncs, de la LEC ha estat precisament el fet de fixar un sentit molt ampli per a un concepte ja conegut, el de la comunitat educativa, i reservar la nova accepció de "comunitat escolar" per a referir-se a la "comunitat educativa del centre", que era l'ús ordinari del concepte "comunitat educativa".

dilluns, 7 de desembre del 2009

La programació de l'oferta educativa

[article 44 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

L'article 44 LEC regula un dels instruments fonamentals del dret a l'educació, "la programació de l'oferta educativa", que desplega la "programació general de l'ensenyament" dels poders públics, com a garantia constitucional del dret de tothom a l'educació (article 27.5 CE). Aquesta "programació de l'oferta educativa" esdevé un dels criteris essencials per a la concessió de concerts als "centres de titularitat privada que imparteixen les etapes d'educació obligatòria o els altres ensenyaments declarats gratuïts i satisfan necessitats d'escolarització" (article 205.2 LEC). "En tot cas, la subscripció de nous concerts ha d'atendre les previsions de programació de l'oferta educativa establerts per l'article 44" (article 205.7 LEC).

A diferència del que succeeix amb la LOE (que només recull la programació educativa en dos articles i una disposició addicional: "la programació general de l'ensenyament", DA 28; "la programació educativa", article 15.2; "una oferta suficient de places", article 15.2; "la programació de l'oferta de places", article 109.1; "la programació de l'oferta educativa dels ensenyaments", article 109.2), la LEC utilitza una variada gamma d'expressions que matisen molt més aquest concepte fonamental de la "programació de l'oferta educativa".

La LEC ha concretat el contingut de "la programació de l'ensenyament", esmentada dues vegades a l'Estatut d'autonomia de Catalunya (apartats 2.a i 3.a de l'article 131), estructurant les seves traces essencials entorn de sis grups de conceptes, tots sis relacionats entre ells, i que permeten definir amb precisió l'abast de la "programació educativa":

1) "Programació general de l'ensenyament" / "programació específica dels ensenyaments de règim especial".

2) "Programació educativa", "programació de les necessitats educatives", "programació de les necessitats d'escolarització", "establir les necessitats d'escolarització", "les necessitats d'escolarització derivades de la programació educativa".

3) "Programació de l'oferta educativa", "previsions de l'oferta educativa", "previsions de la programació educativa".

4) "Oferta de llocs escolars", "programació de l'oferta de llocs escolars", "programació de l'oferta de places", "oferta educativa", "l'oferta del sistema educatiu, per satisfer necessitats d'escolarització".

5) "El mapa escolar", "el mapa del sistema educatiu".

6) "Les zones educatives com a unitats de programació de l'oferta educativa", "d'acord amb la programació dels recursos i en el marc de les zones educatives".


Totes aquestes expressions apareixen en diferents contextos de la LEC, sempre relacionats amb l'oferta educativa de places escolars:

a) "Programació general" (158.2.e); "programació general de l'ensenyament" (4.2, 157.1, 159.1, 171.1, 171.2.a, 172.1); "la programació específica" (200.2); "d'acord amb la programació de l'oferta específica" (DA 26).

b) "Programació educativa" (44.4, 44.6, 158.2.c, 159.4, 197.3, 199); "programació de les necessitats educatives" (2.3.g); "establir les necessitats d'escolarització" (44.2, 44.3, 76.3); "les necessitats d'escolarització derivades de la programació educativa" (DA 8).

c) "Programació de l'oferta educativa" (44.1, 44.2, 45.1, 45.2, 74.1, 76.3, 158.2.c, 159.2, 171.3.b, 205.2, 205.3.b); "les previsions de programació de l'oferta educativa" (205.7); "d'acord amb les previsions de la programació educativa" (175.2).

d) "Oferta de llocs escolars" (44.4); programació de l'oferta de llocs escolars" (171.2, 172.1); "programació de l'oferta d'altres ensenyaments" (44.5); "programació de l'oferta de places" (198.1); "oferta educativa" (4.1); "programar una oferta suficient i equilibrada territorialment" (60.2); "programar una oferta d'estudis" (62.3); "programar i desplegar l'oferta formativa dels ensenyaments" (68.4); "l'oferta del sistema educatiu, per satisfer les necessitats d'escolarització" (198.2, 198.3).

e) "Mapa del sistema educatiu" (8); "el mapa escolar" (8.2, 158.2.c).

f) "Les zones educatives constitueixen unitats de programació de l'oferta educativa" (176.2); "d'acord amb la programació dels recursos i en el marc de les zones educatives" (114.6, 158.2.c).


De la relació entre unes i altres es pot deduir el sentit concret d'algunes expressions, que d'una altra manera serien confuses:

- La "programació" sempre es refereix a la "programació educativa" (44.4), entesa com a "previsions de la programació educativa" (175.2), "oferta de llocs escolars" (171.2 i 172.1) o "les previsions de programació de l'oferta educativa" (205.7);
- Les "necessitats educatives" són sempre "necessitats d'escolarització" (44.3, 198.2, 198.3), que s'han de "satisfer amb l'oferta de places escolars, d'acord amb la programació" (198.2, 198.3);
- El marc de "l'oferta educativa" generalment es refereix a "l'oferta de llocs escolars" (44.4), o a la "disponibilitat de places escolars" (76.3):
- La "programació general de l'ensenyament no universitari" comprèn "la programació de l'oferta de llocs escolars" (171.2, 172.1);
- El mapa escolar és "l'instrument que reflecteix l'oferta del sistema educatiu […] i és la base a partir de la qual s'ha d'elaborar la programació de l'oferta de llocs escolars a què fa referència l'article 44" (8.2); Les "necessitats d'escolarització" es deriven de la "programació educativa" (44.3, DA 8);
- Els "criteris de programació" inclouen "periodicitat, mapa escolar, articulació del territori en zones educatives i llurs necessitats d'escolarització" (44.3);
- "Les necessitats de la programació educativa" no són sempre necessitats d'escolarització (per exemple, a l'article 118.3, té un sentit més ampli, i es refereix a les necessitats d'efectius de personal docent, no a les necessitats de places escolars);
- "La programació de l'oferta educativa té per objecte establir, amb caràcter territorial, les necessitats d'escolarització que ha de satisfer el Servei d'Educació de Catalunya" (44.4);
- Finalment, l'oferta s'utilitza referida tant als llocs escolars (4.1, 44.4, 60.2, 171.2, 172.1, 198.1, 198.2, 198.3) com als ensenyaments o estudis (44.5, 62.3, 68.4).


En aquest context de l'oferta de llocs escolars sempre s'utilitza "programar" o "programació", mai no es troba "planificar" o "planificació", que la LEC ha limitat a la "planificació econòmica" (197.1, 197.2), malgrat que en alguna ocasió fa servir "planificar" en un context molt ampli: "l'Administració educativa de la Generalitat regula, planifica, ordena, supervisa i avalua el sistema educatiu" (158.1) i "el Departament ha de planificar, organitzar i desenvolupar les accions formatives corresponents" (63.4).

En una altra nota hauré de tornar sobre aquest tema per relacionar aquest instrument amb altres procediments nuclears del dret a l'educació.

dilluns, 30 de novembre del 2009

Desplegament normatiu de la Llei (i 2)

[disposició addicional primera i disposició final tercera de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

Continuo avui amb la llista de decrets del calendari de desplegament de la LEC, aprovat per l'Acord de Govern GOV/181/2009, de 3 de novembre:

3) Any 2012

3.1. Abans del 17 de juliol de 2012

- (17) Decret de creació i regulació del centre singular per a l'educació no presencial (articles 55.1, 61.4, 62.8, 64.2, 70.1 i DA 28)
- (18) Assoliment de l'homologació de les retribucions entre el professorat dels centres concertats que presten serveis en ensenyaments objecte de concert i el professorat dels centres públics (DA 13 i DT 2)

3.2. Abans del 31 de desembre de 2012

- (19) Decret de regulació dels sistemes de provisió de llocs de treball docent dels centres educatius públics (articles 99.2, 115.1, 117.1.d, 123.4, 124.1, 125, 126, 127.1, DA 15 i DT 9)
- (20) Decret de regulació del sistema de promoció professional docent i de la transformació i transició del sistema d'estadis docents (DT 4 i articles 102.4, 106.3, 117.1.d, 131.1, 131.2, 131.4, 132, 133.1 i 186.1.c)


4) Any 2013

4.1. L'1 de gener de 2013

- (21) S'ha d'iniciar el procediment de carrera professional per graus docents, i a partir d'aquesta data s'han de convocar concursos per accedir a la categoria superior de sènior, així com els processos d'avaluació que hi són associats (articles 102.4, 106.3, 117.1.d, 131.1, 2 i 4, 132, 133.1 i 186.1.c)
- (22) S'ha d'iniciar l'aplicació dels complements retributius dels funcionaris docents i el sistema de retribucions del personal funcionari interí i en pràctiques (articles 101.2, 117.1.d, 136, 137, 114.2.d i DT 3)


4.2. Durant el primer quadrienni d'aplicació de la Llei

- (23) Adaptació dels òrgans de govern dels centres educatius que imparteixen de manera integrada ofertes de formació professional (DA 19)
- (24) Decret dels requisits que han de complir els centres per impartir ensenyaments oficials d'idiomes (article 64.4)
- (25) Decret d'adaptació de les normes reglamentàries que regulen la borsa de professorat interí i substitut (articles 122.2 i 3)
- (26) Adequar la composició i les funcions de la Comissió Mixta Departament d'Educació - Entitats Municipalistes (article 162.1)


4.2. Abans del 17 de juliol de 2013

- (27) Aplicar les garanties retributives reconegudes al personal docent que ocupa llocs de treball no reservats exclusivament a funcionaris docents (article 127.2 i DA 16)
- (28) Decret de regulació del Consell Assessor d'Ensenyaments Artístics, així com la constitució del Consell (article 67.2)


5) Anys 2014-2017


5.1. Abans del 17 de juliol de 2016

- (29) Decret de la prestació de serveis educatius específics i de serveis didàctics de suport a la docència (articles 86.3 i 5)
- (30) Aprovar i presentar al Parlament un projecte de llei de regulació de la composició del Consell Escolar de Catalunya (DT 1)

5.2. Abans del 17 de juliol de 2017

- (31) Finalització del procés gradual d'adequació del mòdul del concert educatiu d'acord amb els criteris que estableix la Llei i, en els termes que permetin els acords i els convenis laborals del sector, s'han d'haver definit les condicions de treball del professorat dels centres concertats (article 205.8)
- (32) Haver completat la delimitació i la regulació de les zones educatives (articles 158.2.c i 176.1)
- (33) Haver completat el procés d'implementació dels dossiers personals d'aprenentatge i dels registres acadèmics de l'alumnat (DA 23)


5.3. En el període de vuit anys d'implementació de la Llei

- (34) Decret de l'estatut de l'exercici de les professions relacionades amb l'educació no universitària (DA 23)
- (35) Introducció gradual en els currículums vigents, si escau, de les modificacions que es considerin necessàries d'acord amb les previsions de la Llei 12/2009 (articles 12.1, 51, 52, 53, 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63.1, 64, 65, 68 i 80.3)
- (36) Propostes legislatives necessàries per a la creació de l'instrument adequat per aconseguir la màxima eficiència en la gestió dels centres públics de titularitat de la Generalitat (DA 25)
- (37) Decret de nova regulació del finançament de la creació, la consolidació i el sosteniment dels llocs escolars de primer cicle d'educació infantil en llars d'infants o escoles bressol de titularitat dels ens locals, i del finançament del sosteniment dels llocs escolars de primer cicle d'educació infantil en centres educatius de titularitat privada (article 198.3)

En definitiva, l'Acord de Govern ha recollit en el calendari de "desplegament" de la Llei un total de 37 futures normes que haurà d'aprovar el Govern, totes previstes a la LEC, encara que, com ja vaig comentar la setmana passada, aquesta llista no esgota les referències normatives que la Llei atribueix al Govern.

El calendari "d'aplicació de la Llei" s'aprova "sens perjudici de l'entrada en vigor de la Llei" (DA 1 LEC), i segons el títol de l'Acord, el calendari d'aplicació es converteix en "calendari de desplegament de la Llei", ja que "aplicació" i "desplegament" en aquest context jurídic són pràcticament sinònims: en efecte, segons el diccionari, desplegar una llei és 'dictar les disposicions necessàries per regular l'aplicació concreta dels preceptes inclosos en una llei'.

Però això no suposa que la Llei no estigui actualment vigent, ja que d'acord amb allò previst a la disposició final quarta està vigent des del 17 de juliol de 2009, "l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya"(DF 4 LEC). En una nota informativa de 2 d'octubre de 2009, de la Secretaria General del Departament d'Educació, s'enumeren els preceptes de la LEC que són d'aplicació directa i, per tant, vigents sense necessitat d'un desplegament addicional.

La LEC va entrar completament en vigor el 17 de juliol de 2009, sense que la disposició final quarta fes cap excepció sobre l'entrada en vigor del text sencer, però en remetre al llarg del text, reiteradament, a futurs desplegaments del Govern i del Departament d'Educació (vegeu, per exemple, la remissió genèrica de la DF 3 LEC), fins que no s'aprovi aquesta normativa s'ajorna l'efectivitat d'alguns preceptes, que per a ser aplicats requereixen el desplegament reglamentari.

El sentit últim de tot aquest "desplegament" normatiu que requereix l'aplicació de la LEC, com succeeix amb qualsevol altra llei, implica no només "desenvolupar, completar i concretar" els seus preceptes, sinó també interpretar-los. Tot desplegament d'un altre text de rang superior comporta també, necessàriament, una interpretació del contingut de la norma que s'està desplegant. "Interpretar" l'hem d'entendre en el mateix sentit de la feina que he estat fent en comentar la LEC des de la primera nota d'aquest blog.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Desplegament normatiu de la Llei (1)

[disposició addicional primera i disposició final tercera de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

La disposició final tercera (DF 3) de la LEC autoritza el Govern "perquè dicti les disposicions necessàries per a desplegar i executar aquesta llei, sens perjudici de les habilitacions expresses de desplegament i execució que aquesta llei estableix a favor del Departament".

Per una altra banda, la disposició addicional primera (DA 1) estableix que "el Govern, sens perjudici de l'entrada en vigor de la Llei, ha d'aprovar un calendari, per a aplicar-la, que abasti un període de vuit anys".

D'acord amb aquestes previsions legals, el Govern ha aprovat en la sessió del 3 de novembre el calendari de desplegament de la LEC (ACORD GOV/181/2009, de 3 de novembre, publicat al DOGC núm. 5506, de 16 de novembre de 2009), calendari que no esgota tots els desenvolupaments normatius esmentats explícitament a la llei. El preàmbul de l'Acord diu explícitament que s'hi inclouen "els aspectes que el Govern considera més rellevants", ja que la complexitat del sistema educatiu "aconsella prioritzar entre les diverses matèries susceptibles de desplegament".

Els aspectes que el Govern considera prioritaris són en total 37 decrets i acords de Govern, agrupats en deu apartats:

- 1 Centres educatius
- 2 Direcció de centres públics
- 3 Finançament del sosteniment dels centres de titularitat privada que presten el servei d'educació de Catalunya
- 4 Mapa escolar del sistema, programació de l'oferta educativa sostinguda amb fons públics i escolarització en el Servei d'Educació de Catalunya
- 5 Plantilles i professorat dels centres públics de la Generalitat
- 6 Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació
- 7 Serveis i suports a l'alumnat i als centres
- 8 Ensenyaments artístics
- 9 Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu
- 10 Altres actuacions

Donat l'abast de l'esforç que comportarà complir les previsions del calendari de desplegament, no em sorprèn que la llista de decrets no hagi estat exhaustiva, però és evident que han quedat fora de la llista inicial unes quantes normes, explícitament previstes a la llei. Per exemple, estic pensant en els següents futurs decrets:

- Decret de jornada laboral dels funcionaris docents (article 135)
- Decret dels requisits dels centres educatius privats (article 74.2 i DA 27)
- Decret de règim lingüístic (articles 9-18), que ha de regular, entre altres aspectes, la competència lingüística del professorat, dels professionals d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis (article 13)
- Decret d'estructura, atribucions i funcionament dels òrgans de la Inspecció d'Educació (articles 177-181)
- Decret de beques i ajuts a l'estudi (articles 6, 158.2.b i 202)
- Decret dels plans i programes socioeducatius (article 40)
- Decret sobre les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars dels centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya (articles 50.3, 158.2.k i 205.11)
- Decret d'assignació d'altres funcions al personal docent amb una discapacitat reconeguda (article 106.2)
- Decret de regulació de la idoneïtat i competència docents (article 112.5)
- Decret de mecanismes addicionals per al finançament de la construcció de centres educatius (article 203)

El calendari aprovat pel Govern abasta un període de vuit anys, a partir de l'entrada en vigor de la llei (fins al 16 de juliol de 2017), i per clarificar les prioritats del Govern, ordenaré els decrets previstos per anys (en el post d'avui, només recolliré els anys 2010 i 2011; la resta del calendari quedarà per a un altre comentari):


1) Any 2010

1.1. Abans del 17 de juliol de 2010

- (1) Homologació de retribucions i condicions de treball de tots els professionals docents en comissió de serveis en llocs de treball dels serveis educatius (d'acord amb la DT 5)


1.2. Abans del 31 d'agost de 2010

- (2) Decret d'aprovació dels estatuts de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació (article 189.4)
- (3) Determinar l'escenari econòmic que ha de permetre complir les previsions relatives a l'homologació de les condicions retributives del professorat que presta els seus serveis en els nivells concertats en centres que presten el servei d'educació de Catalunya (DA 13 i DT 2)


1.3. Abans del 31 de desembre de 2010

- (4) Decret pel qual es despleguen els principis ordenadors de l'autonomia dels centres educatius que presten el servei d'educació de Catalunya (articles 77-85, 90-95, 97, 98, 101, 99, 102, 103, 139.3, 139.5, 140, 141 i DA 24)
- (5) Decret sobre el règim jurídic de la direcció dels centres educatius públics (articles 114.5, 116.2, 117.1, 142.5.j, 142.10, 143.3, 143.5, 144, 145, 147.4, 147.6 i 147.7)
- (6) Decret sobre els règims jurídics de creació de centres públics de la Generalitat, de creació de centres públics dels ens locals, de la consideració com un únic centre educatiu de diversos centres públics d'una mateixa zona educativa i de les condicions per a la consideració com a centre educatiu dels centres de formació situats en instal•lacions i equipaments d'agents econòmics, empreses i institucions (72.3, 158.2.a. i d, 45, 65.7, 74.1, 75.2 i 75.3)
- (7) Adequar els criteris i el procediment per a la programació de l'oferta educativa sostinguda amb fons públics als preceptes del títol IV de la Llei 12/2009 (articles 44.3, 66.2, 65.6, 65.7 i 68.4)

2) Any 2011

2.1. Abans del 17 de juliol de 2011

- (8) Aprovació dels Estatuts de l'Institut Superior de les Arts (articles 66.2 i 3 i DT 8)
- (9) Aprovació i presentació davant el Parlament del Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu (DT 7)

2.2. Abans del 31 d'agost de 2011

- (10) Determinar l'escenari econòmic que ha de permetre l'actualització gradual dels mòduls de concert, tant pel que fa al capítol d'altres despeses com pel que fa a l'homologació de condicions laborals del personal docent dels centres que presten el servei d'educació de Catalunya (article 205.8)
- (11) Decret del procediment reglamentari per a l'accés als concerts educatius i la seva renovació, així com dels contractes programa (articles 42.2, 42.4, 45.2, 158.2.a, 201.2, 205.2, 205.7, 205.13 i DA 8)
- (12) L'Agència d'avaluació ha d'haver assolit el seu funcionament ple (article 190)

2.3. Abans del 31 de desembre de 2011

- (13) Decret del règim jurídic específic del personal directiu docent (article 116)
- (14) Decret de regulació del procediment d'admissió d'alumnat en els centres que presten el servei d'educació de Catalunya (articles 4.2, 46, 47.3 i 4, 48.2 i 3, 49.4 i 158.2.a)
- (15) Decret de definició de les plantilles dels centres educatius públics (articles 102.2 i 3, 114.3, 115.1 i 2)
- (16) Implementar els sistemes d'informació que han de permetre l'actualització periòdica del mapa escolar, i s'han d'haver regulat les característiques generals del mapa (articles 8.2, 8.3, 44.3, 46.3 i 158.2.c).

dimarts, 17 de novembre del 2009

L'oferta pública d'ocupació

[article 118 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació]

En poques setmanes el Govern aprovarà l'oferta d'ocupació pública docent de l'any 2010, en aplicació per primera vegada de l'article 118 de la LEC, que regula aquesta matèria. Serà, probablement, el segon acord de Govern en què s'aplicarà una disposició vigent de la LEC, després que el proppassat 3 de novembre el Govern hagi aprovat el calendari de desplegament de la Llei d'educació de Catalunya, en aplicació del que preveuen a la seva disposició addicional primera (acord publicat al DOGC del 16 de novembre de 2009).

1) D'acord amb les previsions de l'esmentat acord sobre l'oferta d'ocupació docent, les convocatòries de selecció de funcionaris docents de l'any 2010 oferiran 3.990 places del cos de mestres i 1.035 dels tres cossos de catedràtics. L'ingrés es farà, per tant, als cossos d'àmbit estatal creats per la LOE, no als nous cossos docents propis de la Generalitat, creats per l'article 112 de la LEC. I aquesta aparent incongruència es produeix perquè encara no són vigents alguns preceptes de la LEC referents als cossos docents propis. Per una banda, la Llei ha integrat (a la DA 9) en els cossos docents de la Generalitat els funcionaris de carrera dels cossos docents estatals incorporats a la funció pública de la Generalitat, però per una altra, la DA 2 ajorna l'efectivitat d'aquesta mesura.

Aquest ajornament de "l'efectivitat de l'accés i la integració en els nous cossos" (disposició addicional segona) és fruit d'una "carambola" jurídica entre la normativa estatal i la normativa autonòmica que deixa sense efecte immediat, no la creació dels cossos propis (creats per l'article 112) sinó l'aplicació de la regulació de l'accés i la integració en els cossos nous fins al moment en què "ho determini el Govern, una vegada garantit el manteniment dels règims de jubilació, de classes passives i de seguretat social dels funcionaris afectats" (DA 2.1). Aquest requisit per a arribar a l'efectivitat de la integració dels funcionaris en els nous cossos comporta que l'Estat faci la modificació prèvia de la normativa dels règims de jubilació, de classes passives i de seguretat social (DA 2.3).

De manera sorprenent, es deixa sense aplicació immediata una de les novetats més importants de la LEC, la que permet una ordenació pròpia de la funció pública docent de la Generalitat de Catalunya, i aquest ajornament es condiciona a la futura modificació de la normativa bàsica estatal, talment que han de quedar garantits els actuals règims de seguretat social i de jubilació als funcionaris docents, encara que promocionin a un cos propi de la Generalitat.

S'ajornen, doncs, i sense que sigui possible establir una data d'entrada en vigor (cosa que no ha fet l'acord de Govern publicat avui d'aprovació del calendari de desplegament de la LEC) quatre articles i una disposició addicional, ja que les innovacions legislatives no depenen de la Generalitat; el paper del Govern es limita a "promoure les modificacions normatives per garantir..." però les disposicions legals a canviar són competència de l'Estat:

- l'article 119, sobre el sistema d'ingrés a la funció pública docent,
- l'article 120, d'accés al Cos de Catedràtics d'Educació,
- l'article 121, d'accés al Cos d'Inspectors d'Educació,
- l'article 129, de promoció interna i
- la disposició addicional novena, d'integració en els cossos docents de la Generalitat dels funcionaris de carrera dels cossos docents estatals incorporats a la funció pública de la Generalitat.

2) No hi ha novetats que mereixin ser destacades en l'article 118 LEC (excepte el fet que es tracti d'una norma específica dels col·lectius docents), ja que el contingut reprodueix pràcticament el de la normativa general de funció pública -vegeu, per exemple, els articles 25-27 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, i els articles 10.4 i 70 de l'EBEP.

La novetat més important es troba en un altre article, el 117.2.d) LEC, que atribueix al titular del Departament d'Educació la facultat de "proposar l'oferta d'ocupació pública docent", proposta fins ara atribuïda al conseller competent en matèria de funció pública (article 6.1.c) del Decret legislatiu 1/1997).

3) Altres aspectes que vull comentar avui es refereixen al contingut de l'acord de Govern d'aprovació de l'oferta d'ocupació, que serà la quarta de la sèrie de cinc convocatòries d'ingrés a la funció pública docent previstes a la DT 17 de la LOE (2006):

- Entre el 2007, el primer any en què s'inicià el sistema transitori de la LOE, s'han convocat a Catalunya un total de 20.016 places, si hi afegim les 3.990 de l'oferta del 2010. Aquest fort increment de l'oferta d'ocupació pública docent ha permès reduir la taxa d'interins docents en relació amb la plantilla docent d'un 23,9% el curs 2006-2007 al 13,7% aquest curs 2009-2010. Aquesta reducció del percentatge de professors interins en els centres educatius és l'objectiu fixat per la LOE per justificar el sistema transitori d'ingrés ("de manera que en el termini de quatre anys, des de l'aprovació d'aquesta Llei, no se sobrepassin els límits màxims establerts de manera general per a la funció pública", DT 17.1 LOE).

- Comparades aquestes dades amb el total de places docents convocades des de l'aprovació de la LOGSE en el 1990, resulten unes xifres molt semblants: en 16 anys (entre 1991 i 2006) s'han convocat a Catalunya 23.823 places per a ingressar a la funció pública docent, pràcticament la mateixa dada que correspon a les cinc convocatòries fetes entre el 2007 i el 2011, que ascendeix a 23.396 una vegada incrementades les 20.016 ja esmentades abans amb la previsió de 3.380 places corresponents a l'any 2011.

4) La reducció del percentatge del professorat interí ha estat possible gràcies a l'elevat nombre de funcionaris interins docents que han superat el procediment selectiu durant aquest període transitori: un 85,2% dels seleccionats tenia la condició de personal interí o substitut docent, molt superior al del període transitori de la LOGSE, entre els anys 1991 i 1994, en què el percentatge d'interins docents seleccionats va ser d'un 63,8% del total. Ara bé, cal reconèixer que serà difícil arribar a les taxes d'interins docents assolides al final del sistema transitori de la LOGSE: en el 1994-1995 el percentatge d'interins docents només era del 4,6% de la plantilla.

5) Un últim aspecte que vull destacar en l'oferta d'ocupació docent que aprovarà el Govern per a l'any 2010 és l'absència de places per ingressar al cos d'Inspectors d'Educació, malgrat que actualment hi ha un 48,9% de places d'aquest cos cobertes en comissió de serveis, i per tant podrien ser incloses en l'oferta d'ocupació.

En relació amb aquesta situació de l'increment de comissions de serveis de docents a les places vacants dels inspectors, la Llei d'educació ha inclòs una disposició transitòria desena una mica críptica pel contingut, ja que no hi acaben de quadrar el text i el títol de la disposició. Per una banda, sembla que s'anunciï "un torn especial" "per a afavorir la consolidació de la situació administrativa dels inspectors que exerceixen la funció inspectora en comissió de serveis", però els "torns especials" en els procediments d'ingrés als cossos equivalen a "reserves" o a "procediments restringits" i és evident que la Generalitat de Catalunya no té competències per a dissenyar procediments restringits d'accés als cossos de funcionaris.

Tanmateix, el títol de la disposició només es refereix a la "situació administrativa dels inspectors en comissió de serveis", i per tant es podria defensar també la interpretació que la "consolidació" de què es parla en el text de la disposició transitòria (que, per altra banda, no té res de transitòria, ja que no inclou cap període de temps en què es prevegi una excepció a l'aplicació d'una regla general o d'una novetat legal) es refereixi, "literalment", a la consolidació de la situació de comissió de serveis, és a dir, que les regles previstes amb caràcter general a l'article 123.3 LEC per a tots els col·lectius docents -que vaig comentar la setmana passada- no s'aplicaran als docents que estiguin destinats en comissió de serveis a la Inspecció educativa.

Però això no té gaire sentit, ja que l'article 123.3 no inclou cap excepció per ser aplicat a tots els col·lectius, i per tant, la interpretació natural és que s'aplica també als funcionaris docents destinats en comissió de serveis a la Inspecció educativa, els quals no podran consolidar la seva situació en comissió de serveis més enllà dels dos anys, termini que els provocarà la pèrdua de la reserva de la destinació definitiva.

dilluns, 9 de novembre del 2009

Limitació temporal de la reserva en la comissió de serveis voluntària

[article 123.3 de la Llei 12/2009, d'educació]

Des de fa molts anys el volum dels funcionaris docents adscrits en comissió de serveis voluntària a un lloc de treball diferent d'aquell que han obtingut per concurs de mèrits (vulgarment anomenat "destinació definitiva") ha estat molt important, proporcional al total dels efectius docents, entorn del 10-14% de tota la plantilla docent. Són molt significatives les dades següents, que mostren l'evolució des del curs 1991-1992 fins al curs actual:

L'Administració educativa no ha trobat la fórmula per a reduir el nombre de professors que, voluntàriament, han sol·licitat i obtingut una destinació en comissió de serveis, que ha anat creixent a mesura que augmentava la plantilla docent al llarg de vint anys.

Tampoc no ha estat efectiva (perquè no s'ha complert mai) la limitació temporal de dos anys prevista per a les comissions de serveis a la legislació de funció pública vigent a Catalunya (article 85.3 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre):

"La comissió de servei, que tindrà caràcter temporal i no podrà durar més de dos anys, es donarà exclusivament per necessitats del servei; significarà la destinació a un lloc de treball diferent d'aquell que el funcionari ocupava i implicarà la reserva d'aquest lloc."

L'article 123.3 de la LEC ha introduït una modificació important, en l'àmbit docent, a aquest precepte de la legislació general de funció pública, ja que limita la durada de la reserva del lloc de treball d'origen "durant els dos primers anys", la qual cosa provoca que, una vegada transcorregut aquest període, el lloc de treball es convoqui a provisió ordinària:

"L'adscripció en comissió de serveis voluntària a un centre educatiu diferent de l'obtingut per concurs o a un lloc de treball de la Inspecció d'Educació o de l'Administració comporta la reserva del lloc de treball d'origen durant els dos primers anys. Un cop finit aquest període, es convoca la provisió del lloc […]"

Quan es produeixi el cessament en la comissió de serveis, més enllà dels dos primers anys, es produirà l'adscripció a un lloc de treball de la zona educativa, amb caràcter definitiu, ja que la LEC especifica que no caldrà participar en un nou procediment de provisió. La Llei d'educació ha substituït, doncs, després dels dos primers anys la reserva del lloc de treball per la reserva d'una vacant en la zona educativa d'origen:

"[…] i l'eventual cessament en la destinació adjudicada en comissió de serveis comporta l'adscripció del funcionari o funcionària docent a un lloc de treball vacant de la zona educativa on tenia la darrera destinació definitiva obtinguda per concurs de mèrits, sense que li calgui participar en un nou procediment de provisió".

La novetat introduïda per la LEC en aquest article busca assolir dos objectius:

a) Reduir el nombre de docents en comissió de serveis, ja que la limitació temporal als dos primers anys de la reserva del lloc de treball d'origen animarà molta gent a no sol·licitar la pròrroga de la comissió de serveis superant el límit dels dos cursos, per no perdre la reserva del lloc obtingut per concurs de mèrits.

b) Mitigar tant com es pugui l'efecte negatiu que provoca la reserva del lloc de treball d'origen, d'increment de la provisionalitat en l'ocupació dels llocs docents, ja que el funcionari absent "congela" la vacant, de manera que impedeix que una altra persona pugui cobrir-la en un concurs de provisió i, per tant, obliga que sigui ocupada amb caràcter provisional. És a dir, cada comissió de serveis comporta tapar dues vacants: la que està en comissió de serveis i la reserva.

Aquests dos objectius pretenen reduir la provisionalitat en l'ocupació de les plantilles docents, ja que finalitzat el període de dos cursos es perdran les reserves, i les vacants restaran lliures per a ser cobertes en un concurs de trasllats. El que ha fet la LEC és completar una regla que no s'estava complint en l'àmbit docent ("la comissió de serveis no podrà durar més de dos anys") amb una altra ("la reserva del lloc de treball d'origen té una durada de dos anys"), que permetrà cobrir aquestes vacants en els concursos de trasllats en el cas que el funcionari en comissió de serveis no s'incorpori al lloc de treball d'origen.

L'entrada en vigor de la mesura coincideix amb la disposició general de vigència, "l'endemà de la publicació de la llei al DOGC" (disposició final quarta de la LEC), però l'aplicació de les seves conseqüències ("la pèrdua de la reserva") requereix que es defineixin amb caràcter general les zones educatives, ja que el cessament en la comissió de serveis més allà dels dos anys comporta l'adscripció a una vacant de la zona educativa corresponent al lloc de treball d'origen.

Serà difícil, doncs, aplicar la mesura abans de la definició del mapa sencer de les zones educatives, si bé també cal reconèixer que el rellotge del còmput dels dos anys l'ha posat en marxa l'entrada en vigor de la LEC el dia 17 de juliol de 2009.

dimarts, 3 de novembre del 2009

L'avaluació dels alumnes

[article 79.1 i 80.1 de la Llei 12/2009, d'educació]

El concepte "avaluació" és molt freqüent a la LEC: hi apareix un total de 144 vegades, unes poques més que les 119 ocurrències de la LOE. Dels diferents àmbits educatius en què s'apliquen els procediments i criteris d'avaluació, avui em limitaré a l'avaluació dels alumnes, que és un camp legislatiu tan adobat i elaborat en la normativa bàsica de l'Estat (amb un evident excés de detall) que em serà difícil trobar alguna novetat introduïda per la LEC. En tot cas, intentaré, com en altres notes, delimitar l'anàlisi comparativa entre la Llei d'educació i la LOE, buscant els aspectes significatius introduïts a la nostra legislació educativa.



1) Els criteris d'avaluació de cadascun dels ensenyaments formen part del currículum (LOE, article 6.1, i LEC, article 52.1), i dintre d'aquest, també formen part dels "aspectes bàsics del currículum que constitueixen els ensenyaments mínims" (LOE, article 6.2).

2) Amb relació a l'avaluació dels alumnes, l'article 21 de la LEC reconeix als alumnes dos drets:

- "El dret a rebre una valoració objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrés personal" [apartat 1.d), molt semblant al dret recollit a l'article 6.1.d) de la LODE]; i
- "El dret a ésser informats dels criteris i els procediments d'avaluació" [apartat 1.e)], dret no explicitat a les lleis orgàniques, ni a la LODE ni a la LOE.

3) Del dret dels alumnes a ser avaluats de manera objectiva es dedueix la funció del professorat a "avaluar el procés d'aprenentatge dels alumnes" [aquesta responsabilitat es recull a l'article 104.2.b) de la LEC i a l'article 91.1.b) de la LOE].

4) L'òrgan encarregat de "decidir els criteris per a l'avaluació dels alumnes" és el claustre del professorat [article 146.2.d) de la LEC; funció que l'article 129.c) de la LOE també atribueix al claustre del professorat].

5) En l'educació infantil, "l'avaluació del desenvolupament personal i de l'aprenentatge ha de ser contínua i global, ha de verificar el grau d'assoliment dels objectius educatius i ha de facilitar l'adaptació de l'ajut pedagògic a les característiques de cada infant" (article 56.8 de la LEC; els articles 12-15 de la LOE, que regulen aquesta etapa, no esmenten l'avaluació de l'educació infantil). La LEC també garanteix una "informació suficient a les famílies sobre l'evolució educativa i sobre l'avaluació pertinent de l'eventual assoliment dels objectius educatius" dels infants (article 58.9 de la LEC).

6) En l'educació primària, "l'avaluació dels aprenentatges dels alumnes ha d'ésser contínua i global" i la decisió de pas de cicle es determina, amb caràcter global, "a partir del grau d'assoliment de les competències bàsiques" [article 58.3 de la LEC, article 20.1 i 2 de la LOE, que recullen en aquesta matèria la tradició iniciada per la LOGSE, article 15.1]. Però la LEC no ha recollit els apartats 3 i 4 de l'esmentat article 20 de la LOE, dictats amb caràcter bàsic i que regulen les excepcions al pas de cicle, malgrat que no s'hagin assolit les competències bàsiques, ja que tot això és més propi de les normes d'organització i funcionament d'un centre que no pas d'una llei bàsica.

7) En l'educació secundària obligatòria, l'avaluació "ha d'ésser contínua i diferenciada segons les matèries del currículum" [article 59.7 de la LEC i article 28 de la LOE]. En l'avaluació final la decisió sobre el pas de curs i l'acreditació al final de l'etapa s'ha de prendre "d'acord amb la valoració del progrés global de cada alumne o alumna amb relació a l'adquisició de les competències bàsiques i a l'assoliment dels objectius de l'etapa" [article 59.7 de la LEC i article 28.2 de la LOE]. Semblantment al que hem vist a l'educació primària, la LEC no ha recollit les regles complexes i minucioses sobre el nombre màxim de matèries cursades amb avaluació negativa que permeten passar de curs, i les excepcions corresponents, com tampoc els programes de reforç, les proves extraordinàries i els criteris de repetició de curs, tot això regulat amb detall i caràcter bàsic als apartats 3-8 de l'article 28 de la LOE.

8) L'avaluació dels alumnes de batxillerat és molt semblant a la de l'ESO, "contínua i diferenciada segons les matèries del currículum" [article 61.8 de la LEC], però d'una manera més imprecisa que a la LOE [article 36.2], no hi ha cap referència al nombre mínim de matèries no superades per passar de curs ni a les proves extraordinàries de les matèries no superades: "En l'avaluació final, s'ha de valorar el progrés de cada alumne o alumna a partir de les dades d'avaluació de cada període del curs i de les recuperacions, si s'escau, i decidir sobre el pas de curs o sobre l'acreditació final, segons que correspongui".

9) No trobo cap referència en la LEC a l'avaluació dels alumnes de formació professional, d'ensenyaments artístics o ensenyaments esportius.

10) En els ensenyaments d'idiomes es reprodueixen les previsions de la LOE: "L'Administració educativa ha de regular les característiques de les proves d'avaluació i d'homologació conduents a l'obtenció dels certificats de domini d'idiomes" [article 64.5 de la LEC i article 61.2 de la LOE].


Un cop revisats els criteris d'avaluació explícits en els diferents ensenyaments, el més significatiu a la LEC és el fet de considerar "l'avaluació objectiva del rendiment escolar" com un dels criteris d'organització pedagògica en l'educació bàsica i en els ensenyaments postobligatoris "que delimiti els resultats i els efectes de l'avaluació dels processos d'ensenyament i d'aprenentatge i els resultats de l'avaluació del progrés assolit individualment per cada alumne o alumna" [articles 79.1 i 80.1 de la LEC].

En definitiva, la Llei reconeix una avaluació objectiva dels alumnes que hem de posar en relació amb els dos drets dels alumnes recollits als apartats d) i e) de l'article 1 de la LEC, esmentats abans: el dret a rebre una valoració objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrés personal, i el dret a ésser informats dels criteris i els procediments d'avaluació.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Les retribucions docents

El complement del lloc de treball (2) [article 136.1.c) de la Llei 12/2009, d'educació]

A aquest nou "complement del lloc de treball o funció docent", ja li vaig dedicar una breu nota el proppassat 6 de juliol. En el comentari d'avui em dedicaré a comparar-lo amb l'actual "complement específic", desglossat en el cas dels col·lectius docents en diferents components, que contenen molts punts de contacte amb el nou complement retributiu.

Faré, al mateix temps, un resum històric de la gènesi del complement específic docent, sense el qual és difícil comprendre la seva naturalesa jurídica, aparentment molt allunyada de les previsions bàsiques de l'article 23.3.b) de la Llei 30/1984:

"El complement específic destinat a retribuir les condicions particulars d'alguns llocs de treball, atenent l'especial dificultat tècnica, el grau de dedicació, la responsabilitat, la incompatibilitat, la perillositat o la penalitat. No es pot assignar més d'un complement específic a cada lloc de treball." [derogat per l'Estatut bàsic de l'empleat públic]

1) El complement específic docent es va regular, inicialment, per Ordre de 19 d'octubre de 1987 (BOE núm. 252, de 21.10.1987) i per Ordre de 18 de juliol de 1988 (BOE núm. 173, de 20.7.1988).

L'aplicació del complement específic docent, tal com està regulat a l'article 23.3.b) de la Llei 30/1984, es va acordar a la Mesa Sectorial de Personal Docent de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, en què es va signar el 7 d'abril de 1989 un acord sobre retribucions, homologació i d'altres aspectes que afecten les condicions de treball dels ensenyants públics no universitaris [ratificat pel Govern de la Generalitat en les sessions dels dies 24 de gener de 1989, 17 de juliol de 1989 i 20 de novembre de 1989, acords no publicats al DOGC] amb la finalitat, segons diu el preàmbul, d'homologar el sistema retributiu del personal docent al sistema retributiu general dels funcionaris públics, "amb la necessària adaptació a les condicions específiques de treball de la funció docent".

A l'apartat 2 sobre "Retribucions" de l'esmentat acord, entre altres aspectes i a partir de l'1 de gener de 1989 es va acordar "afegir un complement específic de 6.000 ptes. mensuals als catedràtics", i també es va fixar "afegir un complement específic docent per a tots els professors esmentats en l'apartat anterior, de 6.000 ptes. mensuals", complement específic que s'havia d'incrementar l'1 de juny i l'1 d'octubre del 1990.

"El complement específic resultant seria de 17.000 ptes. mensuals des de l'1 d'octubre de 1990". Aquest és l'origen del component "general" del complement específic docent, que inicialment tenia la mateixa quantia per a tots els cossos docents, i que més endavant s'ha diferenciat entre el cos de primària i els cossos de secundària.

2) Però en aquella data ja existien els complements específics per "responsabilitat" dels càrrecs directius i altres òrgans unipersonals de coordinació. El que no hi havia encara a l'any 1990 era el tercer component del complement específic per "estadis docents".

Una altra vegada, i després d'una manifestació del professorat que va omplir la Diagonal fins a la seu del Departament, per Acord de la Mesa Sectorial de negociació del personal docent d'ensenyament públic sobre el "complement específic de la funció docent", de 18 de juny de 1992, s'estableix el component "d'estadis docents" del complement específic docent, donant compliment, segons el seu preàmbul, als "acords subscrits entre el Departament d'Ensenyament i les organitzacions sindicals el 7 d'abril de 1989" [esmentat al punt anterior], i per això "s'estableix, per als funcionaris de carrera docent, un sistema de promoció mitjançant l'assoliment d'estadis personals, amb la corresponent retribució del complement específic de la funció docent".

El procediment d'aplicació d'aquest Acord es va regular per Ordre del Departament de 4 de novembre de 1994, publicada al DOGC núm. 1979, de 30.11.1994, en què es recullen les conseqüències retributives d'aquest sistema de promoció docent:

Article 2.1, "Segons el que preveu l'acord de la mesa sectorial de negociació del personal docent d'ensenyament públic sobre el complement específic de la funció docent, de 18 de juny de 1992, la promoció retributiva dels funcionaris docents de carrera es realitzarà, al llarg de la seva carrera professional, mitjançant cinc estadis diferents de promoció que comportaran diferents nivells retributius del complement específic".

Aquí trobem una primera definició de la naturalesa del complement específic docent, que "comporta diferents nivells retributius", és a dir components, segons el nivell educatiu (component "general" de primària o de secundària), segons la responsabilitat (component "singular" per responsabilitats de direcció o coordinació docent, incloent la tutoria, que és una modalitat de coordinació), i segons el nombre d'estadis docents reconeguts dintre de la carrera professional (component "d'estadis", en què es valora la formació, entre altres mèrits docents al llarg d'un període de sis anys).

3) L'estructura del complement específic docent en tres "components" és comuna a totes les comunitats autònomes i a l'Estat, i ha estat sancionada per sentències del Tribunal Suprem, com ara la STS 6578/1996, de 20 de setembre, FJ 5:

"El complemento específico de 359.184 ptas. anuales que percibe el personal funcionario estatal, según la certificación del Ministerio de Educación y Ciencia de 15 abril de 1994, aportado a los autos consta de 3 componentes: uno el denominado coloquialmente «sexenio cero», otro singular por el desempeño de órganos unipersonales o puestos singulares de trabajo y un tercero y último llamado componente por formación que se percibe por cada seis años de servicio como funcionario de carrera en la función pública docente, siempre que se hayan acreditado durante dicho período 100 horas de actividad de formación. Es pues, claro, que este complemento en su conjunto es como afirma el apartado tercero de los hechos probados un nuevo sistema retributivo que premia la permanencia y formación y que como aclara el fundamento jurídico primero de la sentencia impugnada es un complemento que no es común para todos los profesores estatales, sino que sólo lo perciben los que reúnen las cualidades exigidas […]"

Cap dels tres components del complement específic docent no té relació directa amb els llocs de treball ocupats, malgrat les prescripcions de l'article 23.3.c) de la Llei 30/1984, ja esmentat al principi d'aquesta nota.

4) Aquesta mateixa estructura en tres components del complement específic es troba en la regulació del professorat universitari (vegeu, per exemple, l'article 2.3 del Reial decret 1086/1989, de 28 de agosto, sobre retribucions del professorat universitari): el complement específic del docent universitari resulta de la suma del "component general", igual per a tots els membres de cada cos de funcionaris, el "component singular" per l'acompliment dels diferents càrrecs acadèmics, i els "components per mèrits docents, fruit d'una avaluació de l'activitat docent realitzada cada cinc anys.

5) Amb molt poques modificacions, l'apartat b) de l'article 24 EBEP ha recollit els criteris de l'article 23.3.b) sobre el complement específic de la Llei 30/1984:

L'Estatut bàsic de l'empleat públic manté amb una lleu modificació els criteris per a definir els complements específics dels llocs de treball (ha substituït "perillositat i penositat" per una expressió oberta "les condicions en què es desenvolupa la feina", la qual permet introduir altres criteris).

Segons la jurisprudència, el complement específic regulat a la Llei 30/1984 tenia dos característiques fonamentals:

• La concreció del complement es fixa atenent les característiques d'"un" lloc de treball;
• L'objectivitat: s'havia de fer atenent les condicions particulars d'aquell lloc de treball, prèvia valoració de les condicions, i no atenent els cossos o escales dels funcionaris.

6) Finalment, la LEC, desplegant l'esmentat article 24.b de l'EBEP, ha regulat a l'article 136.1.c) el nou complement del lloc de treball o funció docent, adaptant-lo a les especificitats dels col·lectius docents i introduint nous criteris per a quantificar els imports corresponents als diferents conceptes o components del complement:

"Complement del lloc de treball o funció docent, en atenció a l'especial dificultat tècnica, l'especial dedicació o la responsabilitat, i per a retribuir també la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars.

El Govern ha de determinar les condicions per a la percepció de més d'un d'aquests conceptes per part d'un mateix funcionari o funcionària docent."

dilluns, 19 d’octubre del 2009

El projecte educatiu de centre (2)

[responsables de l'elaboració, aprovació i execució del projecte educatiu de centre]

L'autonomia dels centres educatius es concreta, entre altres aspectes, en el fet d'"elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu i un projecte de gestió, com també les normes d'organització i funcionament del centre" [LOE, article 120.1]. Per entendre els límits d'aquesta autonomia dels centres hem de precisar els responsables de l'elaboració, aprovació i execució dels diferents instruments que permeten realitzar l'acció educativa d'una manera autònoma en relació amb les prescripcions de l'Administració educativa.

En aquesta tasca, començarem amb l'anàlisi dels responsables del projecte educatiu de centre, i per tant resseguirem els preceptes corresponents de la LEC i també alguns de la legislació orgànica estatal que no han estan recollits a la Llei d'educació, però que completen el disseny jurídic d'aquesta matèria, en tractar-se de normes bàsiques de l'Estat.

Responsables del projecte educatiu

El director o directora

El director dels centres públics comparteix amb el claustre del professorat la redacció del projecte educatiu [el director "formula la proposta inicial" (article 142.5.a), el claustre del professorat "formula els projectes educatius, a iniciativa del director o directora" (article 94.1)] i les modificacions i adaptacions corresponents.

En canvi, el director dels centres concertats no té aquesta responsabilitat, que interpreto que està en mans del titular, que és qui "disposa el projecte educatiu" (LOE, article 121.6) i qui "aprova el projecte educatiu del centre, havent escoltat el consell escolar" (LEC, art. 95.1). Les responsabilitats del director dels centres concertats són, en relació amb el projecte educatiu, "dirigir i coordinar totes les activitats educatives del centre d'acord amb el projecte educatiu" (LEC, art. 150.2.a) i "impulsar l'aplicació del projecte educatiu" (LEC, art. 150.2.f).

El director dels centres públics, en canvi, rep més concrecions en les seves responsabilitats referents a l'aplicació del projecte educatiu:

- "Assegura l'aplicació de (...) tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcció" (art. 142.5.c).
- "Estableix els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu" (article 142.5.e);
- "Impulsa, d'acord amb els indicadors de progrés, l'avaluació del projecte educatiu" (article 142.5.i);
- "El projecte de direcció ha d'ordenar el desplegament i l'aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concretar l'estructura organitzativa del centre" (article 144.1);
- "El director o directora respon del funcionament del centre i del grau d'assoliment dels objectius del projecte educatiu, d'acord amb el projecte de direcció" (article 147.7).

També correspon al director o directora dels centres públics "posar el projecte educatiu a disposició de l'Administració educativa, que n'ha de requerir la modificació en cas que no s'ajusti a l'ordenament" (LEC, art. 94.2), responsabilitat aquesta atribuïda al titular dels centres concertats, no al seu director (LEC, art. 95.2).


El claustre del professorat

El claustre del professorat dels centres educatius públics "intervé en l'elaboració i la modificació del projecte educatiu" (article 146.2.a), redactant, com hem vist abans (article 94.1), el projecte educatiu, i formulant "propostes a l'equip directiu i al consell escolar per a l'elaboració dels projectes del centre" (LOE, art. 129.a).

El claustre del professorat dels centres concertats també "ha de participar en la formulació del projecte educatiu, d'acord amb el que estableixin les normes d'organització i funcionament del centre" (LEC, art. 95.1).


El consell escolar

El consell escolar dels centres públics és l'òrgan que té les màximes responsabilitats en relació amb el projecte educatiu, ja que li correspon "l'aprovació del projecte educatiu" (LEC, art. 94.1), amb una majoria qualificada "de tres cinquenes parts dels membres" (LEC, art. 148.3.a); a més, el director o directora "ret comptes davant el consell escolar" del grau d'assoliment dels objectius del projecte educatiu (LEC, art. 147.7), i doncs, avalua els diferents projectes del centre (LOE, art. 127.a).

El paper del consell escolar dels centres concertats és molt menor en comparació amb el dels centres públics; es redueix a un tràmit de "ser escoltat" previ a l'aprovació per part del titular (LEC, art. 95.1).


La Inspecció d'Educació

Entre les responsabilitats de la Inspecció d'Educació, la LEC li atribueix la funció de "controlar l'assoliment dels objectius definits en els projectes educatius" (art. 178.1.a) i, en conseqüència, d'"examinar i comprovar l'adequació dels projectes educatius" (article 179.1.c), que són novetats en relació amb la LOE.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

El projecte educatiu de centre (1)

Dels tres factors principals en què es fonamenta, la LEC (l'autonomia dels centres educatius, la figura del director i l'avaluació del sistema educatiu), avui iniciaré, breument -el projecte educatiu descrit a la LEC permet escriure un llibre sencer-, el comentari del projecte educatiu, un dels instruments educatius que està relacionat directament amb les tres potes en què es recolza la LEC: el projecte educatiu concreta i limita l'autonomia del centre, el director és el principal impulsor i executor del projecte educatiu (ha de desenvolupar-lo en el seu projecte de direcció) i, finalment, el projecte educatiu inclou els indicadors de progrés que permeten avaluar tots els actors de la vida del centre.

El projecte educatiu és la concreció i adaptació als trets característics del centre de tota la normativa educativa que regula les activitats del centre (tant la mateixa LEC com els reglaments del Govern o del Departament que la despleguin) i, per tant, també suposa un desplegament, en el marc del centre educatiu, de la LEC (en la mesura que concreta, interpreta i aplica les previsions legals, adequant-les a les necessitats i objectius del centre).

Avui només enumeraré, en aquesta primera nota sobre el projecte educatiu, tot un seguit de documents educatius relacionats directament entre ells o que formen part del mateix projecte educatiu, ja que en definitiva el projecte educatiu no és un document únic, sinó que conté diferents parts, unes d'obligatòries i unes altres d'opcionals:

- El projecte educatiu. "[…] és la màxima expressió de l'autonomia dels centres educatius, recull la identitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu" [article 91.1; vegeu també els articles 14.1, 22.2.d), 25.1.a), 25.3, 28.3, 29.1a), 29.2.a), 30.1, 53.2, 56.6, 57.4, 76.1, 77.2, 78.2, 79.2, 79.3, 82.1, 83.1, 84.1, 86.3.h), 88.2, 90.2, 91- 95, 97.4, 98.2, 102.1 i 2, 104.5, 108.1 i 3, 110.1, 114.2.b), 114.3 i 5, 115.1 i 2, 123.6, 124.2, 142.3, 142.5.a), b), c), d), f) i i), 142.7.b), 144.1 i 2, 146.2.a), 147.7, 148.3.a), 150.2.a) i f), 154.2.a), DA 11.1.a) i 2.a)].

- Les normes d'organització i funcionament del centre. No estan definides ni a la LEC ni a la LOE [vegeu els articles 19.4, 23, 24.4, 24.5, 25.1.e), 26.3, 35.1, 37.4, 95.1, 98.1, 98.4, 142.7.a), 146.2.h), 148.3.d), 149.2, 150.2.h), 151.1, 152.2.f), 153.2, 153.3, 154.2 i 155].

- L'acció tutorial. "[A l'educació bàsica] comporta el seguiment individual i col•lectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i els ha de prestar l'orientació de caràcter personal, acadèmic i, si escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social" [article 57.7; vegeu també els articles 59.5, 61.6, 97.3 i 146.2.c)].

- El projecte lingüístic. "Emmarca el tractament de les llengües al centre" [article 14.1; vegeu, a més, els articles 12.2 i 3, 14, 91.4.e), 97.3, 142.5.c) i d)].

- El projecte de direcció. "Ha d'ordenar el desplegament i l'aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concretar l'estructura organitzativa del centre" [article 144.1; vegeu també els articles 91.8, 102.2, 142.3, 142.5.c), 143.2 i 4, 144, 147.3 i 147.7].

- La programació general anual del centre, no definida a la LEC. L'article 125 de la LOE, que no té caràcter bàsic, la defineix com la planificació anual que "recull tots els aspectes relatius a l'organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d'actuació acordats i aprovats" [vegeu a la LEC els articles 25.1.g), 142.5.h), 148.3.b) i 152.2.h)].

- El caràcter propi del centre, si n'hi ha: "L'escola pública catalana es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat, trets definidors del seu caràcter propi" [article 93.2; vegeu també els articles 25.1.b), 22.2.d), 25.3, 91.1 i 4 f), 93.2. i 3, 104.5 i 108.3]; per al caràcter propi dels centres privats, expressió de la llibertat de creació de centres docents de l'article 27.5 CE, vegeu article 22 de la LODE.

- Els acords de coresponsabilitat. "amb l'Administració educativa amb l'objectiu de desenvolupar l'aplicació del projecte educatiu" [article 92.1; vegeu també els articles 48.5, 50.3, 92.1 i 2, 98.2, 142.4.i), 148.3.c), 150.2.f) i 152.2.i)].

- Els contractes programa. "[Articulen] recursos addicionals, que han de permetre als centres una programació pluriennal" [article 48.5; vegeu també els articles 152.2.c) i i), 201.1 i 205.9];

- La carta de compromís educatiu. "en la qual han d'expressar els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives" [article 20.1; vegeu, a més, els articles 20, 25.1.d), 31.1, 35.1, 97.3, 142.5.c), 142.6.a), 148.3.e) i 152.2.g)].

- L'ordenació de les activitats complementàries, si n'hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s'ofereixen [articles 6.3, 7.2, 25.1.f), 35.3, 50.3, 62.1, 91.f), 104.2, 152.2.e) i g), 158.2.k) 169.1, 202 i 205.11].

- Els projectes d'innovació educativa. "Projectes d'innovació pedagògica i curricular que tinguin l'objectiu d'estimular la capacitat d'aprenentatge, les habilitats i potencialitats personals, l'èxit escolar de tots els alumnes, la millora de l'activitat educativa i el desenvolupament del projecte educatiu dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya" [article 84.1; vegeu també els articles 84 i 86.3.h)].

- Els indicadors de progrés, que permeten avaluar "el projecte educatiu i, eventualment, els acords de coresponsabilitat", així com el projecte de direcció, i en definitiva tot el sistema educatiu [articles 91.4.b), 142.5.i), 144.3 i 185.1].


De tots aquest documents no apareixen a la LOE ni el projecte lingüístic, ni els acords de coresponsabilitat, ni els contractes programa ni la carta de compromís educatiu. En canvi, a la LOE apareixen recollits com a instruments organitzatius dels centres el "pla de convivència", que forma part de les normes d'organització i funcionament (article 124.1 LOE), i el "projecte de gestió" (article 123 LOE). Malgrat que no es troben amb aquestes denominacions a la LEC, estan reflectits tanmateix en els documents educatius que he enumerat abans.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

El Govern

El Govern [article 117.1 de la Llei 12/2009, d’educació]

Quan l'article 117.1 de la LEC desenvolupa les competències del Govern en matèria de funció pública docent, ens trobem amb una enumeració més curta que l'establerta a l'article 5 del Decret legislatiu 1/1997, que regula la funció pública a Catalunya, i a primera vista, sembla que les set competències del Govern que recull la LEC en aquesta disposició estan totes incloses dintre de les 12 de l'esmentat Decret legislatiu. No hi hauria, per tant, cap novetat normativa en la regulació d'aquest àmbit competencial fonamental, com ara el desplegament normatiu i l'actuació administrativa del Govern en matèria de funció pública docent.

Ara bé, si s'analitza amb més detall el contingut de l'article 117.1 LEC, i ens fixem no només en el que diu sinó també en el que no hi apareix en comparació amb les competències generals en matèria de funció pública atribuïdes al Govern pel Decret legislatiu 1/1997, s'arriba a la conclusió que aquest article 117.1 no és en absolut una norma buida que es limiti a "repetir" el que ja ha prescrit una altra llei (no ens trobem, en absolut, davant les leges repetitae, segons l'argot dels tècnics juristes).

En relació amb aquestes competències del Govern en matèria de funció pública docent. m'interessa especialment destacar els aspectes següents:

1) Primer de tot, que no és important el fet que la llista de competències del Govern a la LEC sembli més curt que el del Decret legislatiu, ja que s'ha de completar amb tota la resta de facultats atribuïdes al Govern al llarg de la llei, en altres articles. Així s'especifica d'entrada en la primera competència, "exercir la potestat reglamentària en els supòsits en què ho determina aquesta llei" [apartat a) de l'article 117.1], i, sense ànim de ser exhaustiu ara, la LEC menciona la competència del Govern en molts altres articles:

- "El Govern ha de regular per reglament el procés de selecció del director o directora" (article 143.3).
- "El Govern ha d'establir per reglament el procediment de renovació del mandat de les direccions dels centres" (article 143.5).
- "El Govern ha d'establir un règim jurídic específic del personal directiu docent, els criteris i el procediment per a determinar la condició de personal directiu professional" (article 116.1).
- "Correspon a l'Administració educativa de la Generalitat [...] el desplegament de l'ordenació de la funció pública docent" (article 158.2.a.Setè).
- "L'accés i la integració en els cossos regulats pels articles 111, 112, 119, 120 i 121 i la disposició addicional novena han d'ésser efectius quan ho determini el Govern" (Disposició addicional 2.1).
- "El Govern ha de promoure les modificacions normatives per a garantir els règims de jubilació, de classes passives i de seguretat social dels funcionaris afectats" (Disposició addicional 2.3).
- "Correspon al Govern determinar les circumstàncies per les quals els funcionaris [...] poden desenvolupar funcions docents en etapes o ensenyaments diferents dels assignats al cos a què pertanyen [..]" (article 112.3).
- "El Govern ha d'establir els criteris d'idoneïtat i el procediment específic perquè el personal funcionari docent pugui acreditar competència docent per a impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent" (article 112.5).
- "El Govern ha de regular els requisits i els procediments d'accés, la durada del nomenament, el període de pràctiques, el procediment de gestió i els criteris d'ordenació de la borsa de treball" (article 122.2).
- "El Govern ha d'establir la jornada ordinària i les jornades especials dels funcionaris docents, la distribució ordinària de la dedicació horària setmanal a les activitats escolars en el centre i la participació en les activitats extraescolars i complementàries" (article 135.1).
- "El Govern ha de determinar les condicions aplicables a l'establiment dels òrgans unipersonals a què fa referència l'apartat 1, i ha d'establir els criteris d'assignació als centres dels recursos docents i els complements retributius corresponents" (article 101.2).

2) En altres apartats de l'article 117.1 hi ha competències específiques dels col·lectius docents no recollides a l'esmentat Decret legislatiu:
- "establir les especialitats docents de cadascun dels cossos docents" [article 117.1. c), competència també recollida a l'article 112.4],
- "regular els procediments de provisió de llocs de treball docent" [articles 117.1.f) i 99.2],
- "fixar els complements retributius de promoció professional" [article 117.1.d), competència que també està recollida als apartats 1 i 2 de l'article 136].

Totes aquestes competències són desplegament de la mateixa LEC o de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, que encara no han estat regulades amb caràcter general a tots els funcionaris públics de la Generalitat.

3) Finalment, la novetat més important és precisament la competència que no apareix a la llista i que, per tant. no està atribuïda al Govern, sinó al Departament. Em refereixo a la d'aprovar les relacions de llocs de treball (competència del Govern amb caràcter general, d'acord amb l'apartat f) de l'article 5 del Decret legislatiu 1/1997).

Aquesta competència en matèria de funció pública docent ha estat atribuïda directament i únicament al Departament ("Correspon al conseller del Departament [...] definir les plantilles docents dels centres i serveis educatius i, si escau, de les zones educatives, i també les plantilles de la Inspecció d'Educació, segons l'article 117.2.f), a diferència d'altres competències que estan atribuïdes, de manera compartida, al Govern i al Departament, com succeeix amb l'exercici de la potestat reglamentària, que l'exerceixen el Departament (article 117.2.b) i el Govern (article 117.1.a), "en els supòsits en què ho determina aquesta llei".

dilluns, 28 de setembre del 2009

El Departament

[article 117.2 de la Llei 12/2009, d'educació]

Al llarg del text, el legislador esmenta el Departament d'Educació en nombroses ocasions, en 136 per ser exactes, utilitzant només l'expressió "el Departament" de manera simplificada: així, la primera vegada en què apareix aquest òrgan administratiu, a l'article 6.4, el text precisa que "s'entén per Departament, als efectes del que estableix aquesta llei, el departament competent en matèria d'educació".

En el comentari d'avui em limitaré a analitzar només una d'aquestes referències, la de l'article 117.2, en què s'atribueixen al conseller o consellera titular del Departament tot un seguit de competències en matèria de funció pública docent, que fins ara estaven atribuïdes a un altre conseller, el "competent en matèria de funció pública" (segons l'article 6.1, encara vigent, del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública), actualment el conseller de Governació i Administracions Públiques.

La relació de competències que s'atribueixen al conseller o consellera del Departament en aquest apartat 117.2 de la LEC és molt important, tant per la seva extensió com pel contingut de les diferents matèries:

"a) Elaborar les propostes de disposicions de caràcter general que pertoqui d'aprovar al Parlament o al Govern, i emetre, si escau, l'informe pertinent sobre aquestes propostes" [atribuïda, actualment, al conseller competent en matèria de funció pública per l'apartat a) de l'article 6.1 del Decret legislatiu 1/1997];

"b) Exercir la potestat reglamentària en els supòsits en què ho determina aquesta llei" [competència recollida també a l'esmentat apartat 6.1.a)];

"c) Impulsar, coordinar i controlar l'execució de les polítiques específiques de personal docent" [funció inclosa a l'article 6.1.b) de l'esmentat Decret legislatiu];

"d) Proposar l'oferta d'ocupació pública docent" [pràcticament idèntica a l'article 6.1.c), que preveu "preparar el projecte d'oferta" en lloc de "proposar l'oferta"];

"e) Establir les bases, els temaris i el contingut dels processos selectius d'ingrés de personal funcionari docent o personal laboral docent fix, fer-ne la convocatòria, nomenar els òrgans qualificadors i designar-ne els presidents, i nomenar i fer prendre possessió, o, si escau, contractar, els qui els han superat" [es recullen ara, amb més detall, les competències dels apartats g) i h) de l'article 6.1: "convocar processos selectius per a funcionaris" i "nomenar els funcionaris que han superat els processos selectius"];

"f) Definir les plantilles docents dels centres i serveis educatius i, si escau, de les zones educatives, i també les plantilles de la Inspecció d'Educació" [competència molt més àmplia que la de l'article 6.1.d), que només comprèn "preparar propostes relatives a la relació de llocs de treball", ja que la competència per aprovar la relació de llocs de treball dels funcionaris d'administració la té el Govern, d'acord amb l'article 5.f) del Decret legislatiu];

"g) Establir les bases dels concursos generals i específics per a proveir llocs de treball reservats al personal que integra la funció pública docent, i convocar i resoldre aquests concursos" [idèntica a la prevista a l'article 6.1.j)];

"h) Regular les convocatòries públiques de provisió especial" [competència atribuïda al "titular del departament a què estigui adscrita la plaça", d'acord amb l'article 65 de l'esmentat Decret legislatiu 1/1997];

"i) Declarar les situacions administratives i la jubilació del personal funcionari docent" [competències recollides als apartats i) i n) de l'article 6.1];

"j) Dictar les resolucions, instruccions i circulars necessàries en matèria de personal docent" [competència prevista a l'article 6.1.l)];

"k) Vetllar pel compliment de la normativa reguladora de la funció pública docent i avaluar les polítiques de personal docent" [inclosa a l'article 6.1.m)];

"l) Impulsar i coordinar les polítiques de formació del personal docent" [idèntica a la de l'article 6.1.o)];

"m) Exercir les altres funcions que li assigna la normativa vigent" [la mateixa que la prevista a l'article 6.1.p)].

L'article 6.3 del Decret legislatiu esmentat preveu que "el Govern pot atribuir selectivament i temporalment als departaments" algunes d'aquestes competències, en concret les que he mencionat als apartats c), e), f), g), i), j), l) i m) anteriors, i per això el Departament d'Educació ha exercit aquestes competències de manera delegada, mantenint el departament competent en matèria de funció pública "les facultats d'inspecció sobre les funcions atribuïdes, l'avaluació de la capacitat de gestió en matèria de personal del departament i la fixació de criteris per a l'exercici de les competències atribuïdes" (article 6.3 de l'esmentat Decret legislatiu).

Ara, en canvi, la LEC atribueix al Departament d'Educació la competència plena en les matèries que fins ara només podia exercir per delegació, i a més, amplia la llista amb els apartats a), b), d) i k), que no podien ser delegats en un altre departament. L'aprovació de la LEC ha provocat, per tant, un buidament parcial (referent a un col·lectiu tan nombrós com és el docent) d'una gran part de les funcions del conseller competent en matèria de funció pública, que ara s'assignen al conseller del Departament d'Educació.

Ens trobem davant d'una modificació implícita d'una llei de caràcter general, com ara el Decret legislatiu 1/1997, per una llei específica que regula un àmbit sectorial, el d'educació, i dintre d'ell la funció pública docent, que des de fa molts anys ha tingut una normativa específica, diferenciada de l'ordenació general de la funció pública. S'ha produït un fet poc freqüent: la modificació parcial d'una norma legal de caràcter general, sense que la llei que provoca la nova regulació hagi esmentat en cap disposició aquesta derogació parcial d'una altra llei del Parlament de Catalunya.

dimecres, 23 de setembre del 2009

La vida escolar

[articles 35 i 37 de la Llei 12/2009, d'educació]

En dues ocasions, totes dues en un context que regula el règim de sancions relacionades amb la convivència, la LEC utilitza l'expressió "la vida escolar" per referir-se a l'entorn en què es desenvolupa l'activitat dels alumnes als centres educatius, que pot abastar esdeveniments produïts fora del centre educatiu: en la primera, aquest concepte serveix per tipificar les conductes i els actes contraris a la convivència dels alumnes mereixedors de correcció que "encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi estiguin directament relacionats" (article 35.3); en la segona, es considera una falta greu "la suplantació de personalitat en actes [dels alumnes] de la vida escolar" (article 37.1.b).

Però no és aquest context sancionador el més freqüent en què la llei utilitza "la vida escolar": des de la LODE (articles 5.4 i 6.3.g) aquesta expressió ha anat normalment lligada a la participació de la comunitat educativa en el centre, en la vida escolar del centre. I així apareix en el preàmbul d'aquesta llei orgànica:

"(La llei) concreta les llibertats, els drets i els deures de les famílies en el procés educatiu, amb el reconeixement del paper fonamental de les famílies, i en potencia la participació en la vida escolar".

De manera semblant, el preàmbul de la LOE recull el compromís de les famílies "amb el treball quotidià dels seus fills i amb la vida dels centres docents", i hi trobem també l'afirmació que és la pràctica democràtica la "que ha d'inspirar el conjunt de la vida escolar" i que s'ha de desenvolupar amb caràcter transversal " en totes les activitats escolars".

Com que el contingut de la paraula "vida" està directament relacionat amb "activitat", la LEC recull indistintament la participació en la vida escolar i la participació en les activitats educatives dels centres: en aquest sentit, els alumnes tenen dret a "participar individualment i col·lectivament en la vida del centre" (article 21.2.k) i el deure de "participar en les activitats educatives del centre" (article 22.1.b).

En aquesta mateixa direcció, els centres han de determinar formes de participació dels alumnes, "que en facilitin la presència en la vida del centre, el diàleg i la coresponsabilització, n'afavoreixin el compromís en l'activitat educativa del centre i en propiciïn la formació en els hàbits democràtics de convivència" (article 23).

Les associacions d'alumnes tenen per finalitat essencial "promoure la participació dels alumnes en l'activitat educativa" (article 24.2), que podem equiparar amb "el normal desenvolupament de la vida del centre" de la LODE (article 61.5).

També les mares i els pares tenen "el dret i el deure de participar activament en l'educació de llurs fills, el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar i el dret de participar en la vida del centre per mitjà del consell escolar i dels altres instruments de què es dotin els centres en exercici de llur autonomia" (article 25.3). I, en conseqüència, els centres han d'establir procediments de relació i cooperació amb les famílies per facilitar-los "l'exercici del dret i el deure de participar i d'implicar-se en el procés educatiu de llurs fills" (article 57.7), així com també "poden determinar òrgans i procediments de participació de la comunitat educativa en el funcionament del centre" (article 153.3).

"El dret i el deure de participar en la vida del centre" (article 108.3) també s'atribueix als professionals d'atenció educativa i al personal d'administració i serveis, i, en definitiva, també al professorat, "que té la responsabilitat última a l'hora de concretar l'aplicació del currículum", que és l'instrument que "guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d'acció adequades" (article 52.1).

La vida del centre engloba, per tant, totes "les activitats escolars en el centre i (...) les activitats extraescolars i complementàries" (article 135.1), els serveis escolars; dit d'una altra manera, totes "les activitats educatives i el conjunt dels aspectes educatius del centre" (article 146.1), "d'acord amb el projecte educatiu" (article 150.2.a) i que formen part de "la programació general anual" (article 142.5.h).

dilluns, 14 de setembre del 2009

La qualificació professional docent

[articles 108, 109, 110 i 113 de la Llei 12/2009, d'educació]

Al capítol II del títol 8 de la LEC, sobre formació del professorat, trobem el concepte de "qualificació professional", directament relacionat amb la formació inicial i permanent del professorat. Aquesta "qualificació" inclou en català dos significats que en castellà s'han desdoblat en dues paraules de la mateixa arrel, però amb dos significats molt diferents: "calificación" i "cualificación".

"Qualificació", en el seu significat d'"atribució de qualitats (professionals, pròpies d'una professió)", està relacionada amb "especialització", que és un dels components bàsics de la qualitat educativa, i en els articles que comento avui de la LEC aquesta "qualificació" té un significat de "preparació per a exercir una determinada activitat o professió", que coincideix amb la paraula castellana "cualificación". En canvi, el castellà "calificación", amb el significat de "puntuació obtinguda en un examen o prova", està inclòs dintre dels significats del català "qualificació".

De manera coherent amb aquesta accepció específica de "qualificació", el significat del verb "qualificar" és, en general, "especialitzar algú per a desenvolupar un treball", i en l'àmbit jurídic passa a significar, en una accepció molt més concreta, "revestir algú de la facultat legal per a fer quelcom".

Una vegada analitzat molt breument el significat de "qualificació", passo al comentari del concepte en la Llei d'educació.

A diferència d'altres conceptes que hem anat comentant, que apareixen reiteradament al llarg de la llei, la "qualificació professional" del docent només apareix recollida cinc vegades a la LEC, sempre referides a la preparació inicial del professorat i a la formació permanent del personal docent i dels professionals d'atenció educativa. Sorprèn que no aparegui en altres capítols, com els que regulen la carrera professional, l'avaluació del professorat o la selecció i promoció docents.

A l'article 108, referit als professionals d'atenció educativa, la qualificació professional es relaciona amb la titulació i el perfil professional "adequats per a complementar l'atenció educativa als alumnes, en funció de les necessitats de cada centre", i a l'article 109, sobre la formació inicial del professorat, s'estableix que cal "garantir l'aptitud per a la docència" i que "s'ha d'ajustar a les necessitats de titulació i de qualificació que requereix l'ordenació general del sistema educatiu".

També són les necessitats del sistema educatiu les que determinen la qualificació del professorat especialista previst a l'article 113 de la LEC, com a "professionals no necessàriament titulats que exerceixin llur activitat en l'àmbit laboral".

"Qualificació" és, en definitiva, sinònim d'"especialització", com es pot deduir de l'article 26.3 LOE, que atribueix a les administracions educatives la competència per a establir "les condicions que permetin que, en els primers cursos de l'etapa (de l'ESO), els professors amb la qualificació deguda imparteixin més d'una matèria al mateix grup d'alumnes". Aquesta mateixa idea de la polivalència d'un mateix especialista en més d'una matèria de l'ESO ha estat recollida per la LEC a l'article 79.6:

"En concordança, s'ha de promoure la polivalència curricular del professorat que actua sobre un mateix grup d'alumnes (de l'educació secundària obligatòria), tenint en compte la seva especialització i formació".

A més del concepte "especialitat docent", en diferents articles de la LEC s'utilitzen altres paraules en els mateixos contextos en què apareix "qualificació" referida al perfeccionament o actualització del professorat:

- Capacitació: "capacitació per a exercir la docència" (article 55.5 LEC), "la capacitació que ha d'acreditar el personal educador" (article 56.7 LEC), "requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent" (article 102.2 LEC), "la formació inicial ha de comprendre la capacitació adequada per a afrontar els reptes del sistema educatiu en el marc dels principis d'aquesta llei" (article 109.2 LEC).

- Atribució: "programar i impartir ensenyament [...] d'acord amb el currículum, en aplicació de les normes que regulen l'atribució docent" (article 104.2 LEC), "atribució docent de les accions de formació" (article 112.6 LEC), "llocs amb atribucions docents" (disposició addicional 28.2 LEC).

- Idoneïtat, competència: "criteris d'idoneïtat ... acreditar competència docent per a impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent" (article 112.5 LEC), "les proves de selecció s'han d'orientar a determinar la idoneïtat i la competència dels candidats" (article 119.3 LEC), "ha de valorar en tot cas la idoneïtat dels candidats amb relació a les responsabilitats exigides per a ocupar el lloc de treball", (article 124.1 LEC), "el Departament ha d'adoptar les mesures necessàries per a actualitzar la competència lingüística del professorat" (article 13.2 LEC), "el resultat de l'avaluació en determina la competència per a exercir amb caràcter interí en els centres públics dependents del Departament" (article 122.3 LEC), "en el procés de selecció del director o directora es valoren els mèrits de competència professional i capacitat de lideratge" (article 143.2 LEC), "basant-se en criteris de competència professional i capacitat de lideratge" (article 143.4 LEC), "el període de pràctiques permet valorar el grau de desenvolupament de les competències professionals dels candidats" (article 119.2 LEC).

En definitiva, l'adquisició d'aquesta mateixa qualificació professional és una de les finalitats de la formació professional, juntament amb "la millora d'aquesta qualificació i l'actualització permanent dels coneixements dels treballadors" (article 62.1 LEC) i l'objectiu primordial dels programes de qualificació professional inicial, una de les novetats del sistema educatiu:

"Els programes de qualificació professional inicial tenen com a objectiu afavorir la inserció educativa i laboral dels alumnes que els cursen, proporcionar-los les competències pròpies dels perfils professionals corresponents al nivell 1 de qualificació professional i, complementàriament, donar-los opcions de continuar la formació acadèmica per mitjà de l'obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria" (article 60.1 LEC).